Embedded Files
La millor representació de la Terra és l’esfera, el globus terraqui, que és una maqueta del món a petita escala.
Però no sempre és pràctic utilitzar l’esfera, sobretot, si es vol estudiar una part del món amb detall, ha que s’hauria de fer servir una esfera excessivament grossa.
Per això, el cartògrafs (dibuixants de mapes) van haver-se de plantejar com es podia reproduir la imatge de la Terra en un full de paper pla.
Però, és impossible representar exactament una superfície corba al damunt d’una de plana. Per tant, totes les projeccions que es fan de la Terra presenten algunes deformacions.
L’any 1569, un geògraf flamenc va idear una solució per resoldre aquest problema i la va donar a conèixer amb el seu pseudònim llatí: Mercator. El seu sistema s’emprà durant segles i encara s’utilitza, en molts casos, avui en dia.
La projecció de Mercator tenia molts avantatges per als mariners, però desfigurava molt la forma de les terres. Per exemple, les línies de longitud, que en realitat convergeixen als pols, apareixen separades quan hi arriben.
Les deformacions, sobretot a l’hemisferi nord són importants. L’Amèrica del Nord i Europa es veuen més grans.
Amb el temps s’han trobat altres tipus de projeccions, que també presenten deformacions, però no tan exagerades. L’any 1973, l’alemany Arno Peters va dissenyar una nova representació plana del planeta. Va intenta fer un mapa d’acceptació internacional que respectés al màxim les superfícies reals dels països i els continents.
El resultat fou un mapa que impactava a primera vista, sobretot entre els europeus, que estaven habituats a veure en les projeccions de Mercator que eren la part més important i el centre del món. Les deformacions més grans del mapa de Peters es donen a la zona dels pols, però aquestes deformacions són en realitat menys grans que les que es donen en altres tipus de mapes.
Projecció de Peters
L’objecte de la projecció de Peters és representar una àrea amb la màxima exactitud, malgrat que la forma de les masses de terra estigui molt distorsionada. En sentit oposat es troba l’escala de la projecció de Mercator, en la que la precisió de la forma se supedita a una gran distorsió de l’àrea (tot i que això fou e una conseqüència accidental de la seva utilitat en navegació).
Page updated
Google Sites
Report abuse