7.1.3.1 Paisatge agrari atlàntic
Els paisatges atlàntics són propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Hi predominen les zones muntanyoses i, per tant, el relleu és accidentat.
El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, cosa que afavoreix la presència de prats i de boscos caducifolis. El bosc caducifoli ha estat explotat de manera intensiva per obtenir-ne fusta o ampliar els prats. Avui s'hi fan repoblacions forestals d'espècies més productives, com ara pins i eucaliptus.
L'agricultura ocupa poca extensió. Actualment ha desaparegut gairebé del tot el policonreu orientat a l'autoconsum, tot i que aquest sistema tradicional es manté en algunes zones de l'interior de Galícia. Els prats es dediquen a pastures per al bestiar boví o bé a la producció de fenc per a farratge. El monoconreu que ocupa més superfície és el de blat de moro per a farratge. També és tradicional la presència de pomeres per a la producció de sidra.
(enllaç quadre)
A Euskadi, Cantàbria i Astúries la ramaderia s'orienta a la cria de boví per obtenir llet. Per millorar la producció ha augmentat la cabanya i s'han introduït vaques de noves races, com les frisones, amb més i millor llet. A Galícia la producció de vacum es destina prioritàriament a carn.
L'estructura agrària és minifundista, sobretot a Galicia, on els pagesos tenen petites parcel·les disseminades; per això s'hi ha estimulat la concentració parcel·lària. Les explotacions ramaderes són petites, tant de superfície com en caps de bestiar; per això hi predominen l'explotació familiar o les petites empreses, totes dues relacionades amb les indústries làctia i càrnia.
Aquesta dedicació ramadera explica per què la població agrària viu dispersa en cases de camp o en poblets. Avui dia la facilitat de les comunicacions permet als ramaders viure en pobles propers i algunes de les cases de camp es converteixen en residències d'estiu o de cap de setmana.
