7.5.5 Els transports a Catalunya
Transport terrestre
Les carreteres catalanes seguien un model radial amb centre a Barcelona. Actualment s'han construït o són en fase de construcció eixos transversals que permetran anar des de qualsevol de les quatre capitals de província fins als Pirineus, o fins a la costa. Els darrers anys el govern de Catalunya ha obert més de 60 km d'autovies i 200 km de carreteres.
El vehicle privat és el més emprat en una bona part dels desplaçaments que es fan a Catalunya, però el transport col·lectiu comença a obrir-se pas, especialment a la regió metropolitana i a la capital a causa de la densitat de trànsit que suporten les carreteres, les quals, però, no haurien de desdoblar-se més, perquè aquesta mena d'obres comporten un gran impacte ambiental.
El transport públic, especialment el ferroviari, és l'únic amb capacitat per donar resposta a les necessitats d'un país tan poblat com Catalunya. Tanmateix, la majoria dels serveis es concentrem a l'àrea de Barcelona i queden àmplies zones desassistides. La gestió del servei de rodalies, bàsic per a la zona metropolitana de Barcelona, va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya l’1 de gener del 2010. Les competències que va assumir la Generalitat són la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. També ha passat a la Generalitat la potestat sobre les tarifes. El Ministeri de Foment conserva les altres competències.
Amb l'arribada a Barcelona de l’AVE s'ha connectat l'eix Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa i Madrid. La construcció de l'alta velocitat cap al nord permetrà l'enllaç amb Girona i França. Amb aquestes millores el ferrocarril serà una alternativa al transport per carretera i a l'avió.
(enllaç mapa)
Transport marítim
A Catalunya hi ha 49 ports repartits en 700 km de costa. Els de Barcelona i Tarragona depenen de l'Estat, perquè són considerats "d'interès general", i estan gestionats per la respectiva Autoritat Portuària, entitat que gaudeix d'un grau alt d'autonomia. Els altres ports són competència de la Generalitat.
El port de Barcelona és el més important, amb vint quilòmetres de molls i atracadors. Té dues bocanes: l'una dedicada a la càrrega i l'altra al trànsit de passatgers, a la pesca i als vaixells de creuer i esportius. Té 35 terminals especialitzades, 8 per a creuers, 3 estacions marítimes per a línies regulars de passatge, 4 terminals per a contenidors, 2 zones dedicades a l'automòbil, 1 hangar de fruita, un altre per a cacau i cafè i un darrer per a minerals no ferris, 1 magatzem frigorífic, 9 zones per emmagatzemar-hi líquids a doll i 6 per a sòlids a granel. Tot això amb l'ajuda de prop de mig centenar de grues, un servei de pràctics i remolcadors.
El port de Tarragona té 11,5 quilòmetres d'atracadors als seus catorze molls i dos pantalans d'hidrocarburs. Disposa de 114 tancs per a líquids, 54 grues, 17 magatzems i 1 estació marítima. El port de Tarragona està especialitzat en hidrocarburs, indústria química i matèries primeres, i de fa poc acull un actiu transport per contenidors i es prepara per atreure creuers turístics.
Els ports que depenen de la Generalitat segueixen la política de renunciar a la construcció de noves instal·lacions i, en canvi, millorar les que ja tenen. Palamós és el port més important d'aquest grup: amb 3,2 quilòmetres de molls, l'any 2008 va rebre 94 vaixells de mercaderies i 30 de passatgers, i s'està convertint em un punt atractiu del mercat internacional de creuers. El segueixen els ports de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, amb activitat comercial, esportiva i pesquera.
Transport aeri
El mapa aeronàutic català el conformen 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports. L'aeroport del Prat de Llobregat, a Barcelona, és el segon d'Espanya per nombre de passatgers i operacions de càrrega. La seva gestió depèn de l'ens públic AENA que també explota els de Girona, Reus i Sabadell.
Amb la T-1 de l'aeroport del Prat, que va entrar en funcionament any 2009, s'espera que augmentarà la capacitat d'aquest aeroport fins a 55 milions de passatgers i que esdevindrà un nus important de comunicacions intercontinentals.
L'aeroport de Girona-Costa Brava es dedica bàsicament al turisme, amb una circulació d'uns cinc milions de passatgers cada any. El de Reus ofereix vols xàrter a l'estiu i acull companyies de baix cost tot l'any; també fa una activitat privada, esportiva i de lleure. L'aeroport de Sabadell no té activitats aèries regulars, però està equipat per atendre emergències, hi ha escola de pilots i acull avions privats o vols d'aerotaxi.
Fora de l'àmbit d'AENA, el cinquè aeroport de Catalunya és el de Lleida-Alguaire, i es fan estudis de viabilitat per construir els aeroports comercials Pirineus-Andorra i Terres de l'Ebre.
(enllaç mapa)