7.1.3.3 Paisatge agrari d'interior
Aquest tipus de paisatge compren les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-La Manxa, i enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Hi predominen les zones planes, amb una altitud elevada a la Meseta.
El clima és de tendència continental, amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents. La manca de precipitacions a gairebé totes aquestes zones limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos. El terreny forestal hi és escàs, de vegades associat a conreus herbacis o en guaret i a les pastures, com és el cas de les deveses.
Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. En el passat el blat era el cereal principal, però avui ha estat substituït per ordi, que permet rotacions més curtes i es destina principalment a l'alimentació del bestiar. Les feines del camp estan molt mecanitzades; s'hi fan servir adobs químics i llavors de qualitat, fet que ha permès reduir el guaret. Al costat dels rius hi ha petites explotacions hortofrutícoles i captacions d'aigua per al reg ocasional dels cereals, a fi d'obtenir el benefici més gran amb el mínim consum.
A les zones de secà hi domina el bestiar oví, que pastura els prats de muntanya (Meseta i Aragó). Prop dels nuclis urbans hi ha naus d'explotacions de ramaderia industrial (bestiar porquí i boví i avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i salmantines hi ha ramaderia extensiva industrial (de bestiar porquí, oví i boví).
D’antuvi, l'estructura agrària era de terres molt parcel·lades, amb una densa xarxa de camins amb centre en pobles grans. Avui a les zones de seca i als camps del Guadalquivir hi predominen les terres de latifundi, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les àrees de regadiu la propietat és mitjana; tot i que va sent substituïda per propietats extenses i tecnificades que destinen la producció a la indústria agroalimentària.
La població és escassa, amb predomini de l’envellida per l’èxode rural elevat. L’hàbitat es concentra tant a petits nuclis rurals com a urbs de llarga tradició agropecuària.