7.1.3.3 Paisatge agrari d'interior

Aquest tipus de paisatge compren les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-La Manxa, i enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalqui­vir. Hi predominen les zones planes, amb una altitud elevada a la Meseta.

El clima és de tendència continental, amb temperatures estivals altes i hi­verns freds amb glaçades freqüents. La manca de precipitacions a gairebé totes aquestes zones limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos. El ter­reny forestal hi és escàs, de vegades associat a conreus herbacis o en guaret i a les pastures, com és el cas de les deveses.

Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. En el passat el blat era el cereal principal, però avui ha estat substituït per ordi, que permet rotacions més curtes i es des­tina principalment a l'alimentació del bestiar. Les feines del camp estan molt mecanitzades; s'hi fan servir adobs químics i llavors de qualitat, fet que ha permès reduir el guaret. Al costat dels rius hi ha petites explotacions hortofrutíco­les i captacions d'aigua per al reg ocasional dels cereals, a fi d'obtenir el benefi­ci més gran amb el mínim consum.

A les zones de secà hi domina el bestiar oví, que pastura els prats de muntanya (Meseta i Aragó). Prop dels nuclis urbans hi ha naus d'explotacions de ramaderia industrial (bestiar porquí i boví i avicultura), men­tre que a les deveses extremenyes i salmantines hi ha ramaderia extensiva in­dustrial (de bestiar porquí, oví i boví).

D’antuvi, l'estructura agrària era de terres molt parcel·lades, amb una densa xarxa de camins amb centre en pobles grans. Avui a les zones de se­ca i als camps del Guadalquivir hi predominen les terres de latifundi, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les àrees de regadiu la propietat és mitja­na; tot i que va sent substituïda per propietats extenses i tecnificades que destinen la producció a la indústria agroalimentària.

La població és escassa, amb predomini de l’envellida per l’èxode rural elevat. L’hàbitat es concentra tant a petits nuclis rurals com a urbs de llarga tradició agropecuària.