Consum sostenible

La definició més acceptada de Consum Sostenible és aquella proposada en el Simposi d'Oslo el 1994 i adoptada per la tercera sessió de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible (CSD III) el 1995: "L'ús de béns i serveis que responen a necessitats bàsiques i proporcionen una millor qualitat de vida, a la vegada que minimitzen l'ús de recursos naturals, materials tòxics i emissions de deixalles i contaminants sobre el cicle de vida, de manera que no es posen en risc les necessitats de futures generacions ". Entre les diferents interpretacions i accepcions del concepte, hi ha una sèrie d'elements comuns en totes elles, que caracteritzen el Consum Sostenible per:


  • Satisfer les necessitats humanes.

  • Afavorir una bona qualitat de vida per mitjà d'estàndards de vida dignes.

  • Compartir els recursos entre rics i pobres.

  • Actuar tenint en compte les generacions futures.

  • Considerar l'impacte "des del bressol fins a la tomba" dels productes al consumir-los.

  • Minimitzar l'ús dels recursos, els residus i la contaminació.


Els productes i serveis utilitzats en aquest tipus de consum es caracteritzen pel respecte al medi ambient en tot el procés, és a dir, en els components, la fabricació, envasat i transport. Així doncs, el Consum Sostenible fa referència a un tipus de consum que no danya el medi ambient ni a la societat. Així mateix, la definició de Consum Sostenible és propera a la de Comerç Just, és a dir, ha de respectar els drets humans, infantils i les cultures indígenes. Les influències culturals, socials i econòmiques han originat canvis en els estils de vida i hàbits de consum. En aquest sentit és important l'educació dels consumidors a través del consum responsable, és a dir, educar per col·laborar fent un ús raonable dels serveis i una bona gestió de les deixalles per al reciclatge. L'educació en el consum responsable té com a objectiu proporcionar als consumidors els coneixements, habilitats i aptituds necessàries per actuar de manera responsable.

El terme Consum Sostenible té el seu origen en el de Desenvolupament Sostenible. El Principi 8 de l'Informe de la Conferència de les Nacions Unides, resultat de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (1992), recull el llaç entre el desenvolupament i el Consum Sostenible: "Per aconseguir un desenvolupament sostenible i una major qualitat de vida per als seus pobles, els estats hauran de reduir i eliminar els patrons insostenibles de producció i consum i promoure polítiques demogràfiques apropiades ". D'aquí la definició de Consum Sostenible com el "desenvolupament que cobreix les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les futures generacions per a satisfer les seves" (definició que té el seu origen en l'Informe Brundlant).

A Espanya organismes com Facua-Consumidors en Acció i l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) han portat a terme campanyes per tal de conscienciar els ciutadans les conseqüències que els seus hàbits poden tenir en el futur. Aquestes campanyes tenen com a objectiu promoure canvis en els nostres hàbits així com també el proposar criteris ètics i de sostenibilitat en les nostres compres i actituds.

Així mateix cada vegada són més les jornades agroecològiques que tenen lloc, l'objectiu de les quals és la de proporcionar informació sobre temes d'agroecologia i consum responsable. En elles també es donen a conèixer les diferents entitats que operen en el marc de l'economia solidària i en el respecte al medi ambient.

(Font: Viquipèdia)