Augment generalitzat de la riquesa
Gràcies a la globalització impulsada pel sistema capitalista, en les dues últimes dècades s'ha creat més riquesa que en tot el segle passat. Les potències occidentals s'han enriquit desenvolupant la terciarització de les seves economies i apostant per sectors com el quaternari, que exploren camps com la tecnologia, la innovació, la investigació ... etc. D'altra banda, els tradicionals sectors primari i secundari, dedicats a l'extracció i a la fabricació, s'han traslladat progressivament des del
centre cap a la perifèria, i això ha permès que noves economies es desenvolupin com a productores de matèries primeres i s'hagin especialitzat en la fabricació i confecció. Els països del Sud-est Asiàtic, Orient Mitjà o Llatinoamèrica són ara les regions del món que realitzen les tasques d'extracció de matèries primeres (petroli, fusta, carbó, gas, minerals, productes agraris ...) i les que s'encarreguen també de la producció (indústria tèxtil, automobilística, fàbriques de tota mena ...).
Els processos de deslocalització i les inversions internacionals directes que des del centre (Occident, potències tradicionals) han tingut lloc cap a altres zones del planeta han permès que sorgeixin nous països etiquetats com emergents, que estan encaminats a liderar l'economia en un futur no molt llunyà.
Amb aquest procés de globalització i de liberalització del comerç exterior no només han sortit guanyant els països occidentals, les empreses s'han beneficiat reduint costos a l'altra banda de l'oceà, també els països que han rebut aquestes inversions i aquestes deslocalitzacions han sortit reforçats. Tant que, de fet, alguns d'aquests països emergents estan amenaçant la supremacia que tenien les velles potències tradicionals.
Com veiem a les taules que mostren el rànquing dels deu països més rics, hi ha hagut un increment considerable en el PIB nominal a nivell global.
El Producte Interior Brut (PIB) és el valor monetari total de la producció de béns i serveis d'un país durant un període determinat, normalment un trimestre o un any.
Abans d'analitzar el canvi en l'ordre econòmic mundial és interessant prestar atenció a una dada que evidencia l'augment de la riquesa en el món: el desè país en el rànquing de l'any 2011 té un PIB superior al que tenia el tercer país del rànquing de 1990. Això vol dir que, mentre el 1990 tan sols tres països superaven els 1.7 bilions de PIB, el 2011 tots els del TOP 10 tenen el producte interior brut superior a aquesta quantitat.
D'altra banda, també trobem un augment del PIB a nivell global si analitzem l'altre extrem: el 1990 el desè país del rànquing tenia un PIB de 460.000 milions de dòlars. En el rànquing de 2011 hem de baixar fins a la posició 24a per trobar-nos amb un PIB similar.
És a dir, actualment 24 països tenen un PIB superior als 460.000 milions, mentre que el 1990 tan sols eren 10 els països que superaven aquesta quantitat.
Les dades del Banc Mundial ens confirmen que hi ha hagut un augment generalitzat de la riquesa en el món: el 1990 el PIB mundial es va estimar en uns 22 bilions de dòlars, i el 2011 es va calcular un PIB mundial d'uns 70 bilions de dòlars.
A més, els estudis de les Nacions Unides pronostiquen que el PIB mundial seguirà augmentant durant els propers anys. A part de confirmar que el producte interior brut mundial ha augmentat considerablement en els últims 20 anys i que segueix augmentant any rere any, l'interessant és analitzar com s'ha repartit aquest augment entre els països.
Atenent a les dades del Banc Mundial, el 1990 els països més rics eren Estats Units, Japó, Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Canadà, Espanya, Rússia i el Brasil. És a dir, al TOP 10 tots eren països occidentals, excepte Rússia i Brasil, que ocupaven els dos últims llocs. En aquests anys La Tríade econòmica estava al capdavant de l'economia mundial.
En el rànquing de 2011 observem molts canvis. El lloc número u segueix sent per als Estats Units, però en segon lloc ha aparegut un país que no figurava en el TOP 10 de 1990: la Xina, que a més avantatja amb distància al tercer classificat. Un altre dels canvis que trobem és que algunes de les potències tradicionals han desaparegut, deixant pas a noves economies emergents, més en concret, als BRIC. Al TOP 10 de 2011 trobem al Brasil, Rússia, Índia i Xina, que amenacen de seguir escalant llocs:
-La Xina està a l'aguait dels Estats Units (algunes fonts estimen el seu PIB en més de 11 bilions).
-El Brasil ja és la sisena economia més important del món, per davant del Regne Unit i Itàlia.
-Rússia i l'Índia amenacen amb avançar ràpidament a Itàlia.
-La Xina i l'Índia superaran l'economia de la zona euro.
-El PIB de la Xina arribarà als $ 16 bilions el 2020.
Aquestes dades ens permeten explicar per què el PIB mundial no deixa de créixer tot i tenir en compte La greu crisi econòmica que està vivint el món actualment. Per començar, la crisi econòmica està afectant Occident i no tant als països emergents, que són els que estan aportant major percentatge al creixement de l'economia global.
Aquests països, encapçalats pels BRIC, estan aconseguint dues coses: compensar el declivi dels països occidentals per mantenir el creixement global i reconfigurar el ordre econòmic mundial, fent aparèixer nous pols de poder que liderin l'economia, com ara el Sud-est Asiàtic.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: De les velles a les noves potències →→→→