7.1.3.4 Paisatge agrari de muntanya
Es troba en altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i en altituds elevades i mitjanes del sud. Són zones de relleu abrupte i de clima fred, amb precipitacions en forma de neu i amb un contrast considerable entre el vessant sud, més càlid, i el vessant nord, on la temperatura és més baixa.
Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sol segons l'altitud i la insolació. A les muntanyes del nord els paisatges són semblants al model alpí, amb terres de pastura, hortes i conreus al fons de la van, boscos als vessants i prats d'alta muntanya. A les muntanyes del sud els conreus s'enfilen esglaonadament fins a 1500 o 2000 m al solell. Als vessants baixos els conreus es fan en feixes, avui abandonades perquè és difícil de fer-hi servir maquinària.
(enllaç quadre)
L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de faigs i de castanyers, de fusta molt valorada. Són especies de creixement lent; per això s'hi ha estes la repoblació de pins (per a fusta i pasta de paper) i d'eucaliptus. Hi ha ramaderia bovina i ovina criada de manera extensiva. L'ovina manté la transhumància local.
L'estructura agrària la formen petites propietats d’àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes, mentre que moltes superfícies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis.
(enllaç imatge)
El poblament hi és escàs i es concentra a nuclis petits de les valls, lloc d'articulació de les comunicacions. En general, les valls i les terres situades al peu de les muntanyes estan molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres. En terrenys baixos hi ha alguns boscos que han estat esclarissats per fer-hi pastures. Actualment els paisatges de muntanya es transformen a causa de l'impacte del turisme.
(gif animat enllaç)
