Embedded Files
Si bé el racisme i la segregació urbana existeixen en totes les societats, no sempre els seus perfils són tan marcats ni les seves conseqüències tan violentes com les que es donen a les ciutats nord-americanes. Així, el Brasil és una societat multiracial, en la qual els negres i mulats ocupen els nivells més baixos de l'escala social. Però, encara que les minories ètniques també estan espacialment segregades, tant entre les regions del país com a l'interior de les àrees metropolitanes, l'índex de dissimilació, que mesura la segregació urbana, és molt inferior al de les àrees metropolitanes nord-americanes.
Tanmateix, la desigualtat econòmica està influenciada per l'origen ètnic, les barreres institucionals i els prejudicis socials estan molt menys arrelats que a Estats Units. Així, dues societats amb un passat igualment esclavista evolucionaren cap a patrons diferents de segregació espacial i discriminació racial, en funció de factors culturals, institucionals i econòmics que van afavorir la barreja de races i la integració social a Brasil i la dificultaven a Estats Units: una comparació que convida a analitzar la variació històrica d'una naturalesa humana que no és immutable.
Ara bé, el que sí sembla establert és la tendència a la segregació de les minories ètniques a totes les ciutats i en particular a les ciutats del món més desenvolupat. Així, conforme les societats, les europees reben nous grups d'immigrants i creixen les seves minories ètniques a partir dels grups establerts en les últimes dècades, s'accentua el patró de segregació ètnica urbana. Al Regne Unit, encara que Londres només representa el 4,7% de la població, concentra el 42% de la població de les minories ètniques. Aquestes minories, concentrades particularment en alguns districtes, es caracteritzen per un menor nivell d'educació, major taxa d’atur i una taxa d'activitat econòmica de només el 58%. Comparada amb el 80% dels blancs. En el districte londinenc de Wandsworth, amb uns 260.000 habitants, es parlen unes 150 llengües diferents. A aquesta diversitat ètnica-cultural s'uneix el dubtós privilegi de ser un dels districtes anglesos amb més alt índex de carències socials.
A Göteborg (Suècia), el 16% de la població és d'origen estranger i té concentrada la seva residència al nord-est de la ciutat i a les illes d'Hisingen. Zurich, que ha vist augmentar la seva població d'estrangers (sobre tot turcs i ex iugoslaus) del 18% el 1980 al 25% el 1990, concentra el 44% d'aquesta població a les zones industrials de la perifèria urbana. A Holanda, els estrangers són tan sols un 5% de la població total, però a Amsterdam, Rotterdam, La Haya i Utrecht aquesta proporció oscil·la entre el 15% i el 20%, mentre que en els barris antics de aquestes ciutats puja fins al 50%. A Bèlgica la proporció d'estrangers és del 9%, però a la ciutat d'Anderlecht arriba al 26% i al barri de La Rosee, el més deteriorat, els estrangers representen el 76% dels seus 2.300 habitants. Ras i curt, les ciutats europees estan seguint, en bona mesura, el camí de segregació urbana de les minories ètniques característic de les metròpolis nord-americanes, encara que la forma espacial de la segregació urbana és diversa a Europa.
Mentre que les banlieues franceses configuren guetos metropolitans perifèrics, les ciutats centro europees i britàniques tendeixen a concentrar les minories a la ciutat central, en un model espacial semblant al nord-americà, el que pot contribuir a la decadència dels centres urbans si no es milloren les condicions de vida de les minories ètniques a Europa. D’altra banda, la importància de les pandilles i els nuclis d'activitats criminals són menys accentuades a Europa que a Amèrica del Nord.
Però si les tendències a l'exclusió social segueixen agreujant-se, sembla raonable suposar que situacions similars conduiran a conseqüències semblants, llevat de les diferències culturals i institucionals. La ciutat multicultural és una ciutat enriquida per la seva diversitat, tal com va assenyalar Daniel Cohn Bendit en la seva intervenció introductòria al Col·loqui de Frankfurt patrocinat pel Consell d'Europa sobre el multiculturalisme a la ciutat. Però, com també va quedar-se de manifest en aquest col·loqui, la ciutat segregada és la ciutat de la ruptura de la solidaritat social i, eventualment, de l'imperi de la violència urbana.
Page updated
Google Sites
Report abuse