7.1.1.1 De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

Durant el segle XIX, l’ús de noves tècniques agrícoles, com la rota­ció triennal i la introducció de nous conreus, van fer augmentar la pro­ducció en un moment en que els preus dels aliments eren alts i obtenir d’aquesta manera excedents per alimentar una població en creixement. A l’ensems, els grans pro­pietaris de terres obtenien més ingressos per la venda dels productes o pels ar­rendaments i així van començar un procés de concentració de capital que després es va invertir en la indústria.

De la mateixa manera que la indústria s'anava desenvolupant i les ciutats creixien, va augmentar la demanda d'aliments, però els productes industrials ensorraven la petita artesania rural, que donava feina els pagesos en períodes de poca activi­tat agrícola. Els camperols deixaren de fer-se els vestits, els mobles i els estris. Però, per tal d'adquirir tots aquests productes necessitaven diners, capital que només podien obtenir mitjançant la venda de les collites al mercat. A causa d'aquest procés econòmic, una part cada vegada més significativa del sector agrari va entrar als circuits de l'economia de mercat, dins la qual el pagès és venedor i alhora comprador.

(enllaç imatge)

L'agricultor és un venedor a qui interessa d'obtenir el benefici màxim dels seus productes i, per tant, cultiva aquells amb més demanda o que es pa­guin millor. Tanmateix, queda lligat al mercat com a comprador de béns industrials, cada vegada més diversificats; per tal d'augmentar la colli­ta en quantitat i en qualitat, necessita comprar maquinària, adobs, insectici­des, bones llavors i adequar les instal·lacions. Aquest procés fa que l'agricultor s'especialitzi cada vegada més en uns pocs conreus i que, per tant, hagi de com­prar al mercat els aliments que deixa de produir.

A Espanya, l'agricultor ha abandonat pràcticament l'agricultura tra­dicional, destinada a l’autoconsum , economia de subsistència, i dedica la producció, o bona part, al mercat. El resultat d'aquests canvis ha estat una transformació remarcable de la població rural, de les feines agràries, de la superfí­cie i l’estructura de les explotacions i de la producció i la comercialit­zació dels productes.