5.4.2 Conflictes territorials
Un fenomen social important a les ciutats i àrees rurals és la proliferació de conflictes regionals a diferents escales, des de protestes ciutadanes per l’accés a millors serveis o equipaments fins a moviments ciutadans organitzats que desafien el sistema de representació democràtica de molts països. No són pocs els representants públics que contemplen amb creixent preocupació la proliferació de conflictes territorials ja que les seves decisions, especialment en relació amb la gestió territorial, ambiental i urbana són cada vegada més qüestionades pels ciutadans, fins al punt que en ocasions desencadenen actes de violència. L’exemple més clar es pot veure en els processos d’aprovació de plans territorials i urbanístics. Si fa dues dècades en aquests processos amb prou feines hi havia al·legacions , ara fins a en petits municipis solen presentar-se milers d’elles contra l’aprovació del pla urbanístic.
Cada vegada més, les decisions públiques són qüestionades per capes més àmplies de la societat que no utilitzen els mitjans tradicionals de representació política com els partits polítics per expressar les seves opinions, però s’organitzen en grups i associacions o moviments socials urbans. Això demostra que la societat ja no està disposada a seguir sent un espectador passiu en processos de mercantilització, privatització o degradació urbana i ambiental seguint lògiques de mercat. No obstant això, la proliferació dels conflictes encara no ha rebut un fort interès per part del món acadèmic. Fins ara hi ha hagut poques aportacions bibliogràfiques sobre el tema i aquestes se centren principalment en la descripció de cada cas de conflicte amb poca anàlisi sobre mecanismes de participació, consulta i, en última instància, idees per a la innovació institucional i la millora de la gestió territorial.
(enllaç de la foto)
Tradicionalment, l’estudi de conflictes urbans i regionals s’ha inclòs en la recerca sobre moviments socials, el tercer sector, el paper de la societat civil, l’acció col·lectiva i els moviments urbans en sociologia, antropologia i ciència política. Algunes contribucions clàssiques d’aquestes disciplines són la qüestió urbana Castells, el Dret a la Ciutat d’HenriLefebvre, la sociologia de Giddens i la Crítica de la Modernitat en Touraine, només per nomenar uns pocs. Aquests autors han estudiat indirectament conflictes urbans i territorials com una expressió de creixent descontent públic amb els seus representants polítics de ciutats i governs regionals i nacionals que aprovaven projectes urbanístics amb un enfocament tecnocràtic i burocràtic. Per a aquests autors, els conflictes urbans en els anys 60 i 70 constitueixen un senyal de la crisi de l’estat de benestar keynesià i fins i tot un bon exemple de les contradiccions del sistema capitalista. Una de les pedres angulars d’aquesta recerca és l’estudi de les condicions socials canviades i canviants en la nova era descrita com la societat de la informació per Castells en relació amb l’evolució de l’acció col·lectiva, els moviments socials, especialment urbans que reclamen estratègies de gestió alternatives comunitàries. Segons Touraine, els nous moviments socials de la nova etapa postindustrial des de les protestes d’estudiants dels 60 estan cridats a ocupar el lloc que tenia el moviment obrer en les societats industrials. Aquesta recerca ha posat l’accent en l’estudi de l’evolució de l’acció, l’estructura col·lectiva i el discurs d’aquests moviments en lloc de les conseqüències de la seva acció, que són els conflictes espacials, i la forma com a resultat d’aquests conflictes la ciutat i la seva gestió han evolucionat.
En tots aquests discursos la importància del vector del territori no es reflecteix molt sovint, ja que geògrafs i altres especialistes al territori no comencen a parar esment al fenomen dels conflictes territorials fins als anys 70. D’aquesta època daten els primers documents de Janelle i Millward sobre la proliferació de conflictes a la ciutat i el model de gestió de la mateixa a les ciutats canadenques. Pocs anys després, Michael Cox continua l’estudi dels conflictes de localització i intenta caracteritzar les estratègies emprades pels actors rivals amb la finalitat d’imposar els seus interessos, des de la participació passiva en el procés de planificació fins a la confrontació violenta. En aquest moment la geografia comença a ampliar el seu interès en l’anàlisi de conflictes espacials i urbans, però sempre amb una visió simplificada als conflictes per l’ús del sòl, com la construcció d’equipaments i infraestructures no desitjats en barris residencials. En aquest sentit, una de les contribucions més importants a la descripció i caracterització del fenomen dels conflictes territorials la realitza Brion a la fi dels anys 80 després d’encunyar l’acrònim “NIMBY” o “no al meu pati de darrere” per explicar el posicionament sovint reactiu de la ciutadania com a causa de molts conflictes. Des d’aquest moment comencen a proliferar estudis de conflictes territorials relacionats amb els riscos tecnològics, la destrucció del medi ambient, el paisatge, els recursos naturals, el patrimoni, etc.
(Font: enllaç)
