8.1.1. La Geopolítica

La geopolítica és una branca de la geografia que estudia les actuacions i estratègies del poder, ja sigui el dels estats, de les grans organitzacions internacionals o qualsevol altra forma de poder, en l'àmbit geogràfic.

El terme geopolítica fou utilitzat inicialment pel professor suec Rudolf Kjellén, cap al 1905, en un curs intitulat Les grans potències del present. Aquest és inspirat per les teories del geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), que és reconegut com l'iniciador de la teoria geopolítica amb obres com Antropogeographie, i sobretot Politische Geographie, publicada el 1897.

En aquest període el concepte de geopolítica és emprat per estaments universitaris i militars per bastir algunes teories de la distribució del domini mundial.

Del cantó alemany Friedrich Ratzel, amb la teoria del Lebensraum, terme sovint traduït com a 'espai vital', inicia una línia de pensament que, amb la contribució d'alguns teòrics militars, com el general alemany Karl Haushofer (1869-1946), contribueix a justificar les agressions del Tercer Reich, que menen a la Segona Guerra Mundial.

Al Regne Unit, l'almirall Halford Mackinder (1861-1947), el 1904 formula la teoria del Heartland, que descriu les terres de l'Europa Central com el "pivot geogràfic del món", i dibuixa aquest espai com el domini bàsic per al control del món.

El nordamericà Alfred Thayer Mahan (1840-1914), en canvi, insisteix en la importància del domini del mar.

Durant dos o tres decennis de la segona meitat del segle XX el terme geopolítica desapareix del vocabulari científic i militar, degut a l'associació que se'n fa amb els desastres de la guerra i la seva utilització preferent al camp nazi.

A partir dels anys 1970’s, a França, el geògraf Yves Lacoste inicia una aproximació a la geopolítica des d'un angle absolutament diferent amb la publicació de la revista Hérodote, on els diferents autors contemplen les realitats geogràfiques des de punts de vista socials i populars, i més crítics amb el poder.

Més recentment la geopolítica torna a aparèixer als mitjans de comunicació, igualment que en diversos estaments universitaris i centres d'estudi privats. Una de les principals motivacions és l'estudi de les estratègies de les diferents potències, establertes o emergents, per assegurar el subministrament o el control de les reserves energètiques del planeta, així com de les produccions alimentàries i de la resta de recursos naturals..