7.2.1.5 La indústria fins 1975
En aquesta època els factors principals que podien atreure la indústria van ser:
Socials. L'existència d'una classe empresarial organitzada. La disposició d`’una mà d'obra escaient, barata i poc conflictiva. També es valorava al la proximitat als centres en què es prenien decisions polítiques o que facilitaven crèdits.
Espacials. La proximitat de les primeres matèries, la disponibilitat d'energia, la proximitat del mercat, la presència de bones comunicacions, i l'existència d'infraestructures i d’altres indústries complementàries.
Distribució territorial
El model del tradicional de la indústria espanyola es basà en nuclis poc connectats: destacaven Catalunya, Euskadi, Astúries i Madrid.
Catalunya. Resultat de l'existència d'una classe burgesa empresarial que havia acumulat capital gràcies al comerç, a l'agricultura i a les manufactures. Aquesta va invertir el capital en la producció de filats i teixits de llana i cotó per abastir el mercat estatal. Aquesta indústria no tenia ni primeres matèries, ni carbó, i calia importar-ne d'altres països, això explica segurament el fet que es concentressin prop dels ports. Més endavant se sumà al tèxtil la fabricació de maquinària, productes químics, material ferroviari i automòbils.
Euskadi. S'havia format una classe empresarial industrial gràcies a l'extracció del mineral de ferro, que s'exportava a Anglaterra amb vaixell. Per a la tornada, els vaixells necessitaven carregar llast i per això transportaven a baix cost hulla anglesa transformada en coc. Els beneficis de l’exportació del ferro, la tradició de les ferreries basques i la facilitat en l'obtenció de coc de gran qualitat van fer possible el desenvolupament de la indústria siderúrgica, localitzada preferentment a la ria del Nerbion, prop Bilbao. La siderúrgia donà origen a una important indústria mecànica.
Astúries. L'activitat extractiva es va desenvolupar amb motiu dels importants jaciments de minerals i de la proximitat als ports que en permetien l'exportació. El desenvolupament de la mineria només representà l’extracció del mineral i la seva venda, perquè les companyies estrangeres feien la transformació del mineral als països d’origen. S'hi va desenvolupar, a Mieres i La Felguera, una siderúrgia de capital francès que usava hulla asturiana, però la seva mala qualitat va limitar el creixement.
Madrid. L'àrea industrial afavorida per factors de localització vinculats a la seva capitalitat i la proximitat a llocs de decisió, per l'existència d'un mercat urbà important i per la disposició de mà d'obra abundant i barata procedent de l'emigració rural.
A partir de 1959 l'estat fomentà la creació d'altres nuclis industrials per mitjà dels pols de desenvolupament (Saragossa, Burgos, Vigo, A Coruña, Sevilla, Granada...). Tot i que hi va haver ciutats que van tenir una arrencada inicial notable, com Valladolid, no es va aconseguir d'atreure la indústria cap les regions que els hi mancava. Per tant, es va mantenir un fort desequilibri entre les zones tradicionalment molt industrialitzades i la resta del territori espanyol amb una escassa presència industrial.
