Cohesió social

La cohesió social és un terme utilitzat en la política social, sociologia i ciències polítiques per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, particularment en el context de la diversitat cultural. La cohesió social és un concepte multifacètic que abasta molts tipus diferents dels fenòmens socials. S'associa amb les teories del funcionalisme estructural sociològic i el conservadorisme polític. De vegades també s'utilitza per l'estat com un eufemisme de les relacions racials i està estretament relacionat amb el concepte de desigualtat d'habitatge.

La cohesió d'un grup pot mesurar-se mitjançant una prova estadística no paramètrica o lliure de distribució, com el coeficient de correlació de rangs de Pearson (r) o el coeficient de correlació de rangs de Kendall (τ), que comparen els resultats escalars de diversos qüestionaris sobre una mateixa variable en dos moments diferents de mostreig o entre dues variables diferents però relacionades.

El camp de la discriminació social pot estudiar-se, des de les perspectives sociològiques de l'interaccionisme simbòlic, el funcionalisme o la teoria del conflicte, como un problema de cohesió social.

Font: Viquipèdia

El terme cohesió social no té un significat clao. És un terme molt comú en les polítiques públiques i la investigació a escala europea. El terme conjura una imatge molt atractiva: la d’una societat ben travada, com unitat suficient per evitar el conflicte i la divisió. La cohesió social es concep com la solució ideal a les tensions i als problemes socials de les ciutats modernes, com l’exclusió social, la pobresa i la violència.

En realitat, la cohesió social és un concepte impossible de delimitar i que no ha de donar-se per descomptat, perquè es refereix a les contradiccions inherents a la condició humana i al capitalisme:

  • Quant a la condició humana, per una banda les persones volen formar part d’alguna cosa, però també volen ser úniques i distintes. Desitgen ser tractades com iguals però, tanmateix, valoren la diversitat.

  • En relació a la contradicció inherent a la modernització capitalista, el canvi i la innovació són els principals motors del capitalisme, però els individus també aspiren a un sentit de pertinència i a viure bé i de forma segura. Per això, es donen constantment tensions entre l’estabilitat i la transformació, tensions que les persones, les comunitats i les ciutats es veuen obligades a negociar.