Embedded Files
Generalment, la població agrària es va anar reduint per la mecanització de les feines agrícoles i la baixa rendibilitat que n'obtenia. Malgrat tot, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals, perquè es va produir un èxode urbà que va fer augmentar la població que vivia al camp.
Aquesta nova població resident, més la població urbana que visitava els municipis rurals en època de vacances i els finals de setmana, van beneficiar la creació d'activitats no agrícoles, amb la pujada consegüent de les rendes i del benestar. Cosa que va obligar a diferenciar la població rural o aquella que vivia en una zona rural encara que treballés en el sector secundari o terciari; i la població agrària, aquella que feinejava en el sector primari.
(ENLLAÇ GRÀFIC)
Simultàniament, i contràriament al que havia passat fins feia poc, les estadístiques manifesten que hi va haver un creixement de la població activa agrària jove (16-40 anys), en la qual s’hi havia sumat un percentatge important d'immigrants com a assalariats fixos o com a temporers. Tot i aquest inici de canvi de tendència, que va retenir al camp pagesos joves segurament gràcies a la modernització de les explotacions i a la facilitat de les comunicacions, hi va continuar predominant la població agrària amb una edat superior als quaranta anys.
Per tant, hi va continuar havent zones amb explotacions molt tradicionals on les persones que es dedicaven a l'agricultura acostumaven a ser gent d'una certa edat i on la mà d'obra jove, (18 - 25 anys), abandonava el camp i anava a la ciutat per treballar en la construcció i en els serveis amb poca especialització; o bé passava a engrossir els índexs d'atur urbà. Aquest procés va afectar fins i tot les zones rurals més allunyades, llocs que s'integren en l'anomenat espai rural profund.
Page updated
Google Sites
Report abuse