7.1.1.2 Població rural i població agrària

Generalment, la població agrària es va anar reduint per la mecanització de les feines agrícoles i la baixa rendibilitat que n'obte­nia. Malgrat tot, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals, perquè es va produir un èxode urbà que va fer augmentar la població que vivia al camp.

Aquesta nova població resident, més la població urbana que visitava els mu­nicipis rurals en època de vacances i els finals de setmana, van beneficiar la crea­ció d'activitats no agrícoles, amb la pujada consegüent de les rendes i del ben­estar. Cosa que va obligar a diferenciar la població rural o aquella que vivia en una zona rural encara que treballés en el sector secundari o terciari; i la població agrària, aquella que feinejava en el sector primari.

(ENLLAÇ GRÀFIC)

Simultàniament, i contràriament al que havia passat fins feia poc, les es­tadístiques manifesten que hi va haver un creixement de la població activa agrà­ria jove (16-40 anys), en la qual s’hi havia sumat un per­centatge important d'immigrants com a assalariats fixos o com a temporers. Tot i aquest inici de canvi de tendència, que va retenir al camp pagesos joves segurament gràcies a la modernització de les explotacions i a la facilitat de les comunicacions, hi va continuar predominant la població agrària amb una edat superior als quaranta anys.

Per tant, hi va continuar havent zones amb explotacions molt tradi­cionals on les persones que es dedicaven a l'agricultura acostumaven a ser gent d'una certa edat i on la mà d'obra jove, (18 - 25 anys), abandonava el camp i anava a la ciutat per treballar en la construcció i en els serveis amb po­ca especialització; o bé passava a engrossir els índexs d'atur urbà. Aquest pro­cés va afectar fins i tot les zones rurals més allunyades, llocs que s'integren en l'anomenat espai rural profund.