7.2.3.2 La localització industrial i els desequilibris territorials
El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les complementàries, atès l'intercanvi que hi ha entre unes i altres, i densifica els eixos de desenvolupament al costat de les autopistes i les autovies. En el teixit industrial espanyol destaquen l'eix del Mediterrani i l'eix de la vall de l'Ebre, que concentren aproximadament el 50% del volum total del negoci del sector industrial, i l'àrea de Madrid.
L'eix del Mediterrani. Amb un elevat percentatge de la xifra de negoci industrial, uneix les activitats industrials de Catalunya, el País Valencià i la Regió de Múrcia. Aquest corredor es prolonga cap a França i es connecta amb l'eix mediterrani europeu, que arriba fins al nord d'Itàlia. Per la vall del Roine també enllaça amb la gran dorsal europea, que aplega les regions industrials més actives d'Europa.
L'eix de la vall de l'Ebre. Defineix un itinerari on se situen les indústries que connecten l'àrea basca amb la catalana, a través dels nuclis o modes de Saragossa i Logronyo. A més, aquest eix tendeix a vincular-se amb l'àrea industrial de Madrid.
L'àrea industrial de Madrid. Molt desenvolupada, aporta un 10% del volum de negoci de la indústria espanyola. Per la seva centralitat, atreu sectors d'alta tecnologia (aeronàutica) i capital inversor estranger.
Aquesta concentració industrial a tres grans zones mostra una localització molt irregular amb desequilibris territorials clars, ja que la resta d'Espanya presenta una industrialització notablement inferior o molt sectorial:
Andalusia. En conjunt presenta un bon nivell de negoci industrial (un 10% del total espanyol). Tot i així, les empreses tendeixen a concentrar-se a l'Andalusia occidental (Sevilla, Cadis, Huelva) mentre que l'Andalusia oriental presenta menys industrialització.
La cornisa cantàbrica i Galícia. És un eix secundari amb un 10% del volum del negoci industrial, basat sobretot en la siderúrgia i en els productes metàl·lics, sectors avui en crisi. Malgrat que té zones molt actives, hi ha àrees discontínues sense industrialitzar.
La zona central. Hi ha enclavaments destacats com Valladolid i Burgos, però en general està poc industrialitzada. Amb una mica més del 40% del territori espanyol, sobrepassa escassament el 10% del volum total de negoci industrial; tot i així, des del 2001, aquest es va incrementar gairebé d'un 40%.
Illes Balears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats i presenten un predomini clar de la indústria extractiva i del petroli, l'energia i l'aigua, per raons de proveïment (les Canàries amb més del 50% de la seva activitat en aquest sector i les Balears amb un 38 %).
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 7.2.3.3 Els sectors industrials a Espanya→→→→