7.1.3 Els paisatges agraris d’Espanya
Un paisatge agrari té un caràcter integrador perquè aplega el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, gràcies a tot plegat presenta una visió geoecològica.
El paisatge agrari
En els paisatges agraris sempre hi ha presents els factors naturals, fins i tot en els paisatges més artificials, com els de regadiu coberts amb plàstic. Un dels factors decisius és el climàtic, perquè el grau d'humitat, la durada de l'estació seca, les hores d'insolació, les glaçades... condicionen el tipus de conreu i, per tant, diferencien els grans paisatges. El relleu també és un factor cabdal que influeix en la distribució i en la forma de les parcel·les.
Els elements més visibles d'un paisatge agrari són les àrees productores: el tipus de cobertura vegetal de les zones cultivades (arbòria, arbustiva, herbàcia), la grandària i el tipus d'explotació, la presència de ramaderia estabulada o en llibertat, etc. A tots aquests factors s'hi han d'afegir d'altres com la fisonomia de l’hàbitat humà i la manera com està distribuït (dispers o agrupat) i la presència de les comunicacions.
També, els paisatges agraris són paisatges culturals, atès que, malgrat els canvis que s'hi han produït, s'hi poden descobrir testimonis d'altres moments històrics, que permeten reconstruir una part del passat i observar l'organització actual de la societat.
D’acord com es combinen els diversos factors físics, socials i culturals, els paisatges agraris espanyols s'agrupen en 5 grans tipus. Cadascun presenta particularitats, la qual cosa fa que Espanya sigui un estat amb una gran diversitat paisatgística.
(enllaç imatge)
(enllaç mapa)