7.2.3.5 Els espais industrials espanyols en un món global
El teixit industrial espanyol actual s'està incorporant a la globalització econòmica, de manera que les seves zones industrials es configuren com a punts d'una xarxa de producció a nivell mundial.
Aquesta xarxa es caracteritza per la concentració de capital i de decisió en poques empreses multinacionals molt poderoses, amb la qual cosa el paper de l'economia estatal es redueix. Un gran nombre de decisions es prenen fora, perquè aquí hi ha poques seus centrals de grans empreses. Això explica que, malgrat ser una potència industrial, Espanya no tingui un paper rellevant en l'economia mundial.
Globalització i deslocalització
En una economia globalitzada les empreses cerquen la competitivitat per tal d'augmentar la seva quota de mercat. D'aquí deriven les causes de la deslocalització: aconseguir la reducció dels costos laborals i la millora de les condicions fiscals i tècniques. Per això es traslladen a l'est d'Europa, al sud-est asiàtic, a la Xina...
D'altra banda, la localització dels establiments industrials s'ha flexibilitzat de manera que l'empresa pot deslocalitzar una part del procés productiu. Aquest és el cas d'algunes fàbriques tèxtils espanyoles que han desplaçat al nord d'Àfrica els processos que exigeixen una mà d'obra considerable, mentre que el disseny dels teixits, que és el procés de més valor afegit, es fa a Espanya.
Les conseqüències de la deslocalització són l'augment de la taxa d'atur i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari, que cada vegada més tendeix a terciaritzar-se.
Les polítiques industrials que apliquem els governs donen ajudes a les empreses per tal de frenar el procés de deslocalització i evitar així l'augment de la desocupació que se'n deriva.
