En calant de Cimièz
Traditional song in langue d’oc from Provence (Cimièz is a hill near Nice/Nissa/Nizza)
Li Trubaires de Coumboscuro
Siéu un gros malurous,
Escoutas jouventura
Siéu estat amourous,
N'ai augut d'aventura.
Un jour ai Cougourdoun,
Ai gastat la miéu vida
Despi de l'abandoun
De la miéu Margarida.
2.
En calant de Cimièz,
Souta d'una figuièra
Ai rescountrat Nouré,
Mé la miéu calignèra
Aco es un destin,
Que lou bouon Diéu n'en douna
Ai pilhat lou fusiéu,
Ai tuat la pichouna
3.
E despi d'aquéu jour,
Pensi à l'infidèla
En regretant toujou
La siéu fin tant crudèla
En lu prat de Cimièz,
Vau pourtant la miéu pèna
En plourant lou malur,
Doun lou destin n'en mèna.
En descendant de Cimiez
Traduction littérale :
Je suis un gros malheureux écoutez jeunes gens/ J'ai été amoureux j'ai eu des aventures/ Un jour aux cougourdons j'ai gâté ma vie/ Depuis l'abandon de ma Marguerite// En descendant de Cimiez sous un figuier/ J'ai rencontré Honoré avec ma fiancée/ Ca c'est le destin que nous donne le Bon Dieu/ J'ai pris le fusil j'ai tué la petite// Et depuis ce jour-là je pense à l'infidèle/ En regrettant toujours sa fin cruelle/ Dans les prés de Cimiez je vais portant ma peine/ En pleurant le malheur où nous conduit le destin.//
Le texte est de Jean Nicola sur une musique traditionnelle.
In italiano:
Sono un grande infelice/ ascoltatemi o giovani!/ Mi sono innamorato/ e sono caduto nella sventura./ Un giorno al Cougourdoion/ mi son rovinato la vita,/ dopo che mi aveva abbandonato/ la mia Margherita./ Discendendo da Cimiez,/ all’ombra d’un fico/ ho incontrato Noré/ con la mia amata;/ ciò fu un destino/ mandatomi da Dio:/ presi il fucile/ e uccisi la ragazza./ E dopo quel giorno/ non penso che a quell’infedele,/ piangendo senza sosta/ la sua morte crudele./ Nel prato di Cimiez/ vado trascinando la mia pena,/ piangendo la disgrazia/ che il destino ci ha mandato.
English:
I am a very unhappy person / listen to me young people! / I fell in love / and I fell into misfortune / One day at the Cougourdoion / I ruined my life, / after my Margherita had abandoned me / Descending from Cimiez, / in the shadow of a fig / I met Noré / with my beloved; / it was a destiny / sent to me by God: / I took the gun / and killed the girl. / And after that day / I always think of that infidel, / crying incessantly / his cruel death./ In the meadow of Cimiez / I go dragging my pain, / mourning the misfortune / that fate has sent us.
Li Trubaires de Coumboscuro