Embedded Files
El programa PCMAT (Pensament Computacional per a la millora de la competència matemàtica) és una iniciativa del Departament d’Educació i Formació Professional que té com a objectiu millorar l’aprenentatge de les matemàtiques de l’alumnat de 5è i 6è de primària a través del pensament computacional, la programació i la robòtica educativa. El programa promou el desenvolupament de la competència matemàtica de l'alumnat mitjançant activitats matemàtiques que es poden dur a terme tant amb dispositius digitals com sense.
El programa ofereix als centres participants acompanyament i assessorament d’una persona mentora, que col·labora amb el professorat en el disseny i la implementació de propostes didàctiques a l’aula. Però, més enllà dels centres que hi participen, el valor afegit és que posa a disposició dels centres materials i recursos educatius, orientacions metodològiques i formació per incorporar el pensament computacional a l’ensenyament de les matemàtiques.
Estructura de les propostes didàctiques del Programa PCMAT
Estructura de les propostes didàctiques del Programa PCMAT
0. Coneixements previs dels estudiants
Les propostes parteixen d’una anàlisi inicial dels coneixements i habilitats que els alumnes ja tenen adquirits. Per exemple, es tenen en compte les competències numèriques, l'experiència en resolució de problemes i l'alfabetització digital bàsica, entre altres.
1. Contextualització i plantejament del repte
Cada proposta arrenca amb una situació significativa i propera a la realitat de l’alumnat, a través de contextos rellevants, una pregunta o repte clar i connexions explícites amb continguts matemàtics.
2. Procés de resolució guiat
La resolució dels reptes es planteja en un procés estructurat per fases, que poden aparèixer de forma flexible: fase de comprensió, fase de descomposició, fase d'abstracció i fase algorísmica.
3. Implementació
Pot adoptar dues formes complementàries: la versió manipulativa, sense ús d'ordinador, i la versió digital amb l'ús d'entorns de programació visual.
4. Reflexió, comunicació i avaluació
Aquesta fase final promou el pensament crític sobre el procés i els resultats a través de l'autoavaluació, la comunicació dels resultats i la tranferència a nous contextos.
5. Extensió o reptes addicionals
Finalment, les propostes poden incloure opcions per aprofundir o ampliar, ja sigui amb variants més complexes del problema original o bé d'optimització de la solució trobada.
Presenta també una proposta de metodologia d'aula-taller, proposada amb plantejaments molt similars per Puig Adam (1958) i Polya (1967). S'estructura en les etapes següents:
A. Una introducció al tema i als objectius.
B. Presentar les situacions a estudiar i treballar.
C. Treball individual o en petit grup.
D. Discussió i contrast en gran grup.
E. Si s'escau, realització d'altres activitats relacionades.
En les orientacions generals del programa s'expliciten aspectes didàctics rellevants com ara els sentits i sabers matemàtics prioritaris que s'hi treballen, així com recursos pedagògics tant de matemàtiques com de pensament computacional i programació.
Cal destacar el guió de la proposta, que constitueix una guia ben completa que ens dona les pautes de tot allò que cal tenir en compte a l'hora de dur-la a terme: la finalitat, la descripció i el recorregut de la proposta, les claus pedagògiques i quin és el paper del docent. També inclou propostes d'observació i avaluació al llarg de la proposta i identifica els errors i dificultats habituals que es troben els alumnes, a més de la concreció curricular i pautes per adaptar la proposta als diferents nivells de l'aula.
Per últim, en alguns casos trobarem una guia d'implementació en format infografia que recull els aspectes essencials de la proposta.
Report abuse