Experimentar és absolutament necessari per aprendre. Permet veure que hi ha diverses solucions a una pregunta o situació, o que no n’hi ha cap. És una forma d’exploració, de recerca.

Quan s’experimenta s’obtenen moltes informacions sobre la situació i es desencadena el procés de connexió. En l’experimentació hi té un paper decisiu l’expressió dels conceptes i idees matemàtiques.

Segons la qüestió a investigar es tria o es proposa l’expressió que es considera més entenedora. Veiem-ne alguns exemples:

1. Usant paper de quadrícula. Dibuixar tots els polígons que es poden fer unint 3 quadrats iguals (es poden posar condicions o no, com per exemple fent coincidir totalment els costats o no).

2. Usant material com cubs encaixables. Tenim 2 prismes, un de molt alt i un altre de molt baix. Podrien tenir el mateix volum? (Si l’experiència amb formes de l’espai és bona, es poden plantejar aquest tipus de situacions amb aplicacions d’ordinador).

3. Relacionar formes 2D amb formes 3D. Donats tots els hexòminos en paper o cartolina, trobar els que permeten formar un cub. Raonar les condicions que han de complir per poder-ho fer.

4. Buscant exemples i/o contraexemples numèrics. Si resto dos nombres grans, el resultat és un nombre gran. Què opines? Per què?; Una estratègia per multiplicar per 4 és fer el doble del doble. Per què funciona?

5. Actuant amb materials. Tenim 3 daus: un de morat i dos de grocs. Els posem dins una bossa. El jugador 1 agafa un dau sense mirar, el jugador 2 agafa un altre dau sense mirar. Si els dos daus són d’igual color guanya l'1, si són diferents guanya el 2. És just aquest joc? Ho pots raonar?

6. Crear una situació de joc o d’interrogació. Crear una QUELI.

7. El tempteig és una forma d’experimentació...