El cos humà és una font inesgotable de preguntes. Els participants al vídeoMAT ho saben, i és per això que trobareu una bona col.lecció de propostes que van des de l’estudi de la mida de les sabates fins a l’anàlisi de les proporcions de la cara. De cap a peus.

Els alumnes de 5è i 6è de la Immaculada de Vilassar de Dalt el 2015 es pregunten A quina velocitat creixem des de P3 fins a 6è?. Per respondre la pregunta han anat al CAP a medir-se, han fet càlculs, han fet servir l’estadística…

El tema va donar molt de si. Tant que un any més tard, al vídeoMAT2016 van decidir preguntar-se a quina velocitat creix el nostre peu. En aquest cas elaboren gràfiques i centren l’estudi en l’anàlisi de la gràfica obtinguda.

I és que al vídeoMAT li sabem trobar els tres peus al gat!!

A la web aprenestadística de l'Idescat us proposen una activitat per relacionar el peu amb l'alçada. Des d'aquí podeu accedir a l'activitat en pdf.

Els nens i nenes de l’escola Lavínia de Barcelona fan un estudi de la relació entre la mida del peu i del número que calcen: Hi ha relació entre la longitud del peu i el número de calçat?

El tema de la numeració de peu ens crida especialment l’atenció perquè no es mesura en centímetres i apareixen altres unitats diferents a les del Sistema Internacional d’Unitats:

Podem fer servir conversors que trobem a la xarxa trobar equivalències entre talles.

I podem comparar la mida de la sabata amb la mida del peu per saber quin marge addicional acostumem a deixar.

Si hem esgotat el tema del calçat podem seguir estudiant el tema de la indumentària i el tallatge. Perquè el tema de les talles de vegades pot portar grans problemes. Al 6è capítol dels Viatges de Gulliver, quan està a Lil·liput, dues-centes costureres i tres-cents sastres es van dedicar a fer-li la roba. Algunes de les mesures que li prenen les fan directament, però altres indirectament basant-se en que “for by a mathematical computation, that twice round the thumb is once round the wrist”. És cert? Li anirà bé la roba? En tot cas, sabent que Gulliver era 12 vegades més alt que els vilatans de Lil·liput, quantes vegades més gran serà la capa comparada amb la d’un lil·liputenc? No serà 12 vegades, sinó 144 (dotze vegades més llarga i 12 vegades més ampla).

Seguint amb la roba també podem descobrir curiositats com que la talla de la camisa ens ve donada pel perímetre del coll i la llargada de la màniga, (per exemple 16/32 polzades). Altres marques donen el perímetre del coll i l’amplada del pit. (36/46 cm). Però actualment en la fabricació industrial es fan mitjanes de la població i passem a les camises de talla XS, S, M, L, XL i XXL. Podem esbrinar a quines mesures correspondrien? i en les talles infantils, que van per edats fins a 16 anys? quines mesures es prenen com a referència?

I d’altres curiositats, extretes de la saviesa popular, que podem mirar de comprovar, com que la mida del peu del mitjó ajusta al voltant del nostre puny, que l’avantbraç té la mateixa mida que la sola de les nostres sabates, o que podem endevinar la talla dels pantalons posant-nos la cintura al voltant del coll, com si fos una capa.

A la següent imatge podem veure les mides de les diferents talles de samarretes.

I és que, certament, el nostre cos està ple de proporcions sobre les que han investigat alguns vídeos que trobarem a la col·lecció permanent del vídeoMat.

A l’escola Guixot de Sabadell volen saber si Els adolescents tenim proporcions perfectes?,

Així al segle V a.n.e l’escultor Políclet escriu una obra, el Cànon, a la que explica que la bellesa es relaciona amb les proporcions definides per raons aritmètiques entre les diferents parts del cos. A les seves escultures l’alçada de l’home és de set caps.

Al s IV aC, Lísip instaura un nou cànon, de 8 caps, que és el que es fa servir sovint a les escultures del Renaixement com a model de bellesa clàssica.

Però les proporcions del cos canvien també al llarg de la nostra vida.

A la pàgina del calaix +ie trobareu una proposta de treball al voltant de les proporcions del cos humà amb moltes activitats.

A l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres es pregunten si Es pot mesurar la bellesa?

I els alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB mesuren i quantifiquen: Es pot mesurar i quantificar la bellesa? i fan servir eines digitals per prendre les mesures. Comparen les dades obtingudes amb els resultats d’una votació que van fer amb els companys de classe.

A la web de l’NCTM trobem dues propostes relacionades amb aquest tema

• A l’activitat dades del cos humà parteixen de la recollida mensual de l’alçada dels estudiants de secundària i treballen aspectes del currículum de matemàtiques i educació científica: recollir, organitzar i descriure dades en context; treure conclusions; i fer hipòtesis d'aquestes dades. Hi trobareu exemples de fulls de càlcul i preguntes per als estudiants.
• A la segona, construcció de nines, els estudiants dels darrers cursos de primària utilitzen activitats de mesura per dissenyar i construir nines proporcionals. Aquest article destaca com la mesura pot connectar l'aprenentatge de percentatges, decimals i proporcions. Es donen idees d'activitats per a que els professors implementin aquesta activitat a l'aula de matemàtiques.

L’Escola FEDAC de Pineda volen saber Qui serà el més guapomàtic?

Però això de ser guapomàtic és molt subjectiu. Els cànons de bellesa han canviat molt al llarg de la història. Com es diu al final de l’activitat que hem enllaçat del Calaix +ie:

“Els cànons poden ser una ajuda per a dibuixar, modelar o esculpir. (../..). Per tant, que visquin els cànons! Però no han de servir per a fer lleis sobre com han de ser “l'home o la dona perfectes”. Senzillament perquè no existeixen “els homes i les dones 10”. Totes i tots, amb les nostres diferències (de maneres de vestir, de color, de pensament, de cultura... i de proporcions!), ajudem a que el món sigui ric i divers. El graner del món compta amb el teu gra de diferència. Per aquest motiu, que morin els cànons!”