Pi-relats 2015

Escola Sant Gervasi de Mollets del Vallès (4t d'ESO)

  • Pau y Abel y Julio compraron un camión desde sus casas. (Abel Pla)
  • Pau i Sara ; miren lentament el pingüí petit que plora adolorit rebuscant tonyina. (Andrea Urbieta)
  • Ves i para a l’home anomenat en Victor ràpid, que porta quaranta hectàrees plenes, juntament amb el Pau buidades pels obrers. (Ester Masip)
  • Nen i nena i pares abandonen al pobret monet. (Guillem Ternero)
  • Sol i llum i aigua, abandonen un sentit trist. (Raúl Parramon)


Escola Aula (Barcelona)

6è de primària

  • Voy a casa a jugar, conversar de varias cosas con Rubén. Cantando observaba Sevilla, extasiado. ¿Era el fin? ¿Acababa todo? (Rubén Laorden, Pau Francitorra)
  • Voy y paro a Jorge corriendo. De camino hacia una calle conocida, Barcelona, pudimos descansar. Nos ha ido bastante bien. (Pau Masdeu, Jan Tarrats)
  • Sóc a casa, i estic totalment en remull entre els dotze edredons verdosos, estrets. Totalment sol en una història boja. (Nora Cortés i Paula Juan)
  • Hoy y ayer y antes estuviste en Berlín, hasta que acabé hallando respuesta. Entendí muchísimo que al fin estabais bien. (Martina Muedra, Ingrid Palou Ariadna Forcada)

1r ESO

  • Els 4 déus i Hades lluitaren de manera bruta amb dures defenses, armadures, espases blindades amb or del perfecte Zeus. (David Mompel, Pol Ribas)
  • Caí y sentí a todos: monstruos en marcha, lobos sin temor, maldades infinitas, diablos dominados por el poderoso Dios. (Roger Espasa, Pablo Naval)

4t ESO

  • "Mar, l' únic i bonic pensament de Posidó,
  • espai amb màgia guardada sàviament.
  • Admirat humilment per la més venerada,
  • Hera."
  • (Paula Farran, Ana Palencia)
  • Pau i amor i dolor inundaven la màgica vil·la. Una brisa profunda provocava tristor. Esbravats, com el mar, murmuren tres coloms. (Anna Sallés)
  • Era l’hora i elles esperaven el tràgic final. Les noies cansades, nervioses, corrien embogides per la por. Cridaven fort. (Paula Guerrero, Isabel Tanco)
  • Pic i pala i pedra. Lentament jo avanço ràpid pel túnel. Ambiciós caminador, sacsejo fortament, tot de cop, immensos murs. (Héctor Antona)
  • Són a casa i miren feliçment la nevada caure com grans perletes brillants baixant lentament, com si res importés aquí. (Álvaro Mas, Mireia Macià)
  • Cec a casa i deixat abandonat en néixer, ronda per Tebes. Antígona, bondadosa, clement, acompanya tot el seu trajecte fins l'exili. (Andrea Duch, Anna Sanahuja)

1r Batxillerat

  • "Sóc i seré,
  • a llums nocturnes de febrer,
  • caliu que àdhuc desitgen
  • solitaris vagants;
  • anhelants des de mai,
  • duradors cors."
  • (Roger Asensi, Berenice Areso, Mariona Latorre)


joan ms||*|| @joanms314

  • Veu i sent a tants individus de fètida moral que manté recloses il·lusions futures protegint amb fe les alegries dels nobles.
  • Per a quin o quins cavallers de negres idees hem estat cruament explotats? Xisclem finalment que en res acabaran sota femers.
  • Ets a prop i sento enyorança de tantes coses que estan perdudes, oblidades, gairebé mutilades que, de cop, rendir-me vull.

INS Castellar (Castellar del vallès, Barcelona)

1r Batxillerat

  • Dos o tres a fuera, asustados, un sonido firme que rompe... Asomaban alarmadas cabezas inocentes. Fue en ese instante todo. (Judith Parés y Laia Estrada).
  • Oía o veía. Y sentía anonadada su cuerpo. Trata del pesar doloroso, estancado. Sublime oscuridad, por no expresar amor. (Eloi García, Gerard Nuñez y Óscar Cano)
  • Ama a ella y canta canciones de amadas bodas. Son temas amorosos, preciosos, típicos españoles por su paz. Enamorada ella. (Joan Subires y Oriol Urrutia)
  • Reí, y ella a ratos, admirante, no estaba activa. Las cosas absurdas cambiaban. Mágicas aventuras son lo que podíamos amar. (Joel Canelada y Jan Marc Roldán)
  • Uno y tres y cinco, sumándolos en Málaga, añoro los otros momentos olvidados. Perdido escuchando tus "uf",caí, llorando... amor. (Marc Estrada y Joan Aura)
  • Fui a casa y Pedro ilusionado se mostró ácido con Laura. Acechaba enamorada, perdida, anonadada con su ira, acabando sola. (Albert Larrosa y Oriol Cebrián)
  • Rey y niño. A veces necesitan un minuto junto sus camas. Viviendo contentos, felices, alegrados, con el ser admirado, amar. (Oriol Molón y Arnau Pujol)
  • Ojo o alma, y dolor apuñalado tu mirada. Venid, vos, amada italiana. Prohibida nuestra felicidad aún si nos queremos, amor. (Núria Sans y Judit Moreso)
  • Ell i ella a Milan compraven un vestit blanc. Uns amics parlaven allunyats mentres caminaven cap al mar, direcció ells. (Núria Sans y Judit Moreso)
  • Era a Sara a quien, sonriente, la miraba. Tenía tez color avellana. Solamente después, conmovido, fue el que consiguió amar. (Sofía Cernadas - alumna del master de secundària)
  • Fui a casa. Y quiso abrazarme la esencia con aquel llamativo, atractivo, curioso encuentro. Leí su más perfecto beso. (Sonia Martínez -professora de Castellà de l’INS Castellar)
  • Sol a casa i penso, tristeses, no pansiu idees amb plors. Turments solitaris cerqueu àvidament, per fi, amb mesquina sort. (Xavier Sallas - professor de matemàtiques de l’INS Castellar).
  • Una o dues o quatre formigues al saltar, riuen per caure rodolant cruelment. Mosquit empipador, que va ser culpable aquí. (Mariona Gibert i Roser Sors)
  • Fue a Roma y cuando anonadada, lo sintió cerca, sus almas cruzaron emociones bonitas. Rompieron por él, ¡qué momentos, amor! (Laura Zapata y Carla Gallardo)
  • Vio a Dios y Pedro charlando de listas, gente con almas agotadas queriendo agradar. Aburridos, con el sol, fuéronse ansí. (Alicia Correa - alumna del màster de secundària)

4t d'ESO

  • Fui a casa a comer. Empachado me arrimé hacia los baños, dolorido. Asustados, quedaron aturdidos. Así, el sol amaneció, solo. (Cristina Verdugo i Ismael Soriano)
  • Ela y Lola o Ramón caminaron al bosque, hacia ese barro manchado, escondido. Estaban asustados por el día. Terrible todo. (Laia Vendrell i Ada Garsot)
  • Fue a casa y fuera esperaban. La señora abrió una valla. Callados esperaban aquella mujercita que en ese amanecer riñó. (Pili Do Nascimiento)
  • Fui a casa a jugar. Asombrado vi: Andrés blanco, con ojos cobardes. Solamente después, extasiado. Fue un día agotador; cayó. (Yohana Muriel y Mariam Hakobyan)
  • Leo y Cris, y amigo asombrado. Un sonido fuera, eso rompe silencio. Corriendo deprisa, asustados. Van en los camiones. Azar. (Víctor Torres)


@carme_tuit

Sóc a casa i penso: compraria un lluent vestit per mudar. Sorpresa majúscula m'enduré observant com en uns maniquís, ulls quiets jo espero, però fan les pupil·les tot de subtils moviments.

Escola Sant Medir (Barcelona)

2n ESO

  • Vio a Sara y Clara manipular un cuadro desde los altos arbustos plantados… Pensaba emocionada que algún día pintaría ella solita.(Daniel López)
  • Una i tres a casal escoltava la musica lenta del movil superxic, mentrestant cantaven lentament les de els disquets xics. (Josep Cabedo)