Pi-relats 2020

Institut Escola Vila-romà 

1er i 2n  d'ESO

Ell i ella a París caminaven en filera perquè les males persones separades estaven molestant amb el seu bastonet. 


Ell i ella a camps d'espígol, es solien besar amb pudor, vergonya, allunyant sentits. Besant-se com no els deixaven. 


Sol a casa i marxo acollonit. El pirata pelut sap jugar, espantar moltíssim. Comença qualsevol dia de mes escopint, però recull de manera fina. Ell mai conversa amb mi, exclama fortament crits. Jo invisible, calladeta, muda i investigo amagada. I sempre espantada per tonteries senzilles amb acidesa". 


Ell i ella i també nosaltres, de petits dèiem que totes aquelles històries tristes, perfectes, amb la veu estricta però serena, no valien. 


Som a casa i estem passant-ho bé perquè l'Aran vol veure dibuixos divertits, animats, didàctics. 


Som a Àsia i volem cogombres. Al mercat tenen dos pomes granates, colifors gegants, maduixots amb un cap groguenc. Àvia, aquell pa artesà està sec, amb insectes, diu el jovenet esgarrifat. Hauré, ..., de menjar-me maduixes. Demà i divendres buscaré i miraré, juntament amb mercaders, solucions. 


Tos y moco y dolor. Esperando el médico hindú que tiene solución. Llévenles fármaco medicinal con el que levantar esos ánimos. 


Uva o pera y fresa. Melocotón de cereza. Fruta sin hueso. Alimento saludable, gustoso, nutritivo que es una merienda rica, fresca de verdad. Coma sin semillas, sin cáscara. Macedonia buena!


Ves a Nora y Tania cocinando el filete viejo que luego comieron. Guadaupe también cocinaria pan. 


Amo y creí y nunca olvidarás el abrazo único que nunca quisiste realmente, dándome esperanza. Ves la luz especial. Todo humano es mortal. Amén. 


Veo a Owen y Elisa juguetear en grande. Codos con codos saltaban enérgicos durante milésimas. Veo en Lis alegrías como dalias. De bonito jade era ese vidrioso ojo. 


Jan y Dani a veces conversan de camino, desde que saben aquellos misterios. 


Fui a casa a comer muchísimo. Mi comida suele ser buena. 


Oía a Álex y María besándose el martes nueve muy pronto mientras estábamos creando avionetas que al fin distraían. 


Oír a ella y ellos charlando me alegra. Apoyo sus raras palabras, sensibles, alegres..