Mesura
En aquest article comentarem un seguit de vídeos sobre mesura directa. Van des de treballs de nens i nenes d'infantil fins a propostes per a secundària. Potser la mesura genera tantes preguntes al vídeoMAT perquè no és intuitiva. I els alumnes, d'entrada, no es creuen moltes de les afirmacions que fem a classe. Què vol dir que un dinosaure mesura 12 metres? i que a un metre cúbic hi caben 1000 litres? Comprovem-ho?
Metre a metre fins al quilòmetre
"-Som la classe dels dofins.
-Un nen de la classe ha dit que els dofins salten 7 metres.
-I quant són 7 metres? "
Així comença el vídeoMat dels nens i nenes de P5 de l'escola Mas Maria de Cabrils.
I fan allò que tan bé explica en Toni Monclús quan planteja el treball per projectes al parvulari: la realitat ens aporta el context sobre el que podem treballar. I, en determinats moments, cal portar-la a l'aula i treballar-hi a fons, estirar amb preguntes, afegir les eines que ens calguin i socialitzar el coneixement. "Els i les mestres són els que posen les condicions per tal d’afavorir la construcció d’aprenentatge i de significat. Els que fan de bastida per la construcció compartida del nou coneixement. Els que creen contextos d’aula que permetin generar accions i reflexions."
Els nens i nenes de l'escola de la Immaculada Concepció de Lloret de Mar també es pregunten "Què és un metre?". En aquest cas el que ha provocat la pregunta ha estat l'estudi dels dinosaures. Un dinosaure "mesura 12 metres".
Però com diu una de les nenes, els dinosaures no els podem medir, perquè ara no existeixen.
Per tant tornem als dofins:
Si salten 7 metres d'alçada, quant suposa això? HI ha un diàleg que no ens podem perdre: una nena li demana a la mestra que ella salti 7 metres i que ells ja ho mesuraran. La mestra diu que ella no pot saltar 7 metres. Al que la nena respon que ella sí. I comença a fer petits salts: 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.
Després de saber què és un metre i de posar-ne set, un enganxat darrere l'altre, busquen un lloc ben alt per despenjar-lo, i arriben a la conclusió que el dofí salta fins a 2 pisos d'alçada.
A nosaltres la pregunta que ens surt tot seguit és si l'alçada dels pisos on vivim també és de més de 3 metres, com passa a l'escola Mas Maria. I és que les preguntes surten sempre lligades les unes amb les altres, com les cireres que s'enllacen quan en volem agafar una de dins d'un cistell.
Els nois i noies de l'escola d'educació especial de Font de l'Abella de Girona, fan una activitat vivenciada de mesura. Volen posar una estora vermella a l'escala de l'escola, per rebre Sant Jordi amb el seu cavall. I es pregunten "Quants metres de catifa calen per posar a l'escala?" Aprenen a fer servir la cinta mètrica, a posar el zero al principi del recorregut que volen mesurar, a mesurar fent servir primer els metres i després els centímetres per afinar més... i quan ja ho tenen ben apamat, ja poden anar-se'n a comprar l'estora, perquè ja saben quanta en necessiten.
Els nois i noies de l'escola Escola Dr. Joaquim Salarich de Vic per mesurar s'han posat a caminar: Com de llarg és un quilòmetre? Per esbrinar-ho prenen el mòbil i fan servir una aplicació de mesurar les distàncies recorregudes.
La proposta és molt interessant. A algunes escoles tenim referències properes per saber quants és un quilòmetre , com per exemple la distància des de l'escola fins al poliesportiu, la llargada del passeig marítim, o altres.
Però les distàncies, cal recórrer-les. Ells a més van fent estimacions de la distància recorreguda fent algunes parades entre mig. A poc a poc van afinant més l'estimació. Quan falten un centenar de metres per arribar al final els proposen que decideixin on s'acaba el quilòmetre i que es quedin quiets al lloc que decideixin. I comproven qui s'hi ha acostat més. Trobareu més informació sobre aquesta proposta a l'article sobre l'hodòmetre, a la campanya de Laboratoris de matemàtiques del CESIRE.
Metres quadrats
Les mesures de superfície també han estat presents al vídeoMAT. Els nens i nenes de 4t de primària de l'Escola Paidòs de Sant Fruitós de Bages es van demanar Què és més gran: l’escola o el Camp Nou?
Nois i noies més grans, de l'IES Mare Nostrum d'Alacant ens expliquen, en un informatiu, com Es pot mesurar la superfície d'una parcel·la irregular exemplificant-lo en la mesura d'una nau industrial que va patir un important incendi.
Segur que amb alumnes de secundària podem treballar a partir de la normativa del decret de condicions mínimes d'habilitabilitat dels habitatges de la secretaria d'habitatge i millorar urbana de la Generalitat. També en podem buscar documents abreujats i més clarificadors a la web dels Agents de la propietat immobiliaria (API).
L’habitatge ha de tenir una superfície útil de, com a mínim, 36 m².
Si no és un únic espai, l’habitació mínima ha de ser de 6 m².
L’alçada mínima habitable ha de ser, entre el paviment acabat i el sostre, de 2,5 m. Tot i això, a la cuina, banys i espais de circulació, pot ser de, com a mínim, 2,20 m, i al menjador, sala d’estar i habitacions es poden admetre, excepcionalment, 2,30 per al pas d’instal•lacions i elements estructurals.
La porta d’accés a l’habitatge i les dels espais bàsics han de tenir una amplada mínima de pas de 0,80 m. i una alçada lliure mínima de 2 m. Les portes d’accés als espais de l’habitatge que no siguin practicables han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,70 m. i una alçada lliure mínima de 2 m.
Els espais interiors destinats a la circulació que connecten l’accés a l’habitatge i els espais practicables han de tenir una amplada mínima d’un metre i permetre un cercle de maniobra d’1,20m. de diàmetre.
Podem analitzar algun dels documentals i notícies sobre els pisos de pocs metres quadrats (com els de Hong-Kong) i, a més de jugar a fer encaixos per posar un llit i una cuina a dins, sortirà a debat el que suposa que la Constitució de molts països i la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ens recordi que tenim el dret a un habitatge digne.
I a les escoles, de quines mides hem de disposar?
Ho podem trobar detallat al Butlletí oficial de l'Estat:
Als centres d'educació infantil, una aula per cada unitat amb una superfície adequada al nombre de llocs escolars autoritzats i en tot cas, amb un mínim de 2 metres quadrats per lloc escolar. A l'educació primària i secundària l'espai obligatori es redueix a 1,5 metres quadrats per lloc escolar.
També hi trobarem detallada la mida mínima dels espais d'esbarjo, de la biblioteca... dona molt de joc.
Metres cúbics, litres...
I de les mesures de longitud ens n'anem a les mesures de volum i de capacitat.
Els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Domènech i Montaner de Canet de Mar estan treballant les mesures. Busquen referències properes per saber què és el quilòmetre, el metre quadrat i el metre cúbic. I volen saber quants litres caben en un metre cúbic, perquè diuen que, quan els ho van dir a classe, no s'ho van creure. I és que no ens ho hem de creure tot d'entrada, oi?
Els nois i noies de l'Institut Marta Mata de Montornés del Vallès parteixen d'una proposta semblant: volen saber com és de gran un metre cúbic?. Aquí el punt de partida també és un decímetre cúbic, i també volen saber si realment, tal com diuen, un decímetre cúbic equival a un litre. Quan ho verifiquen omplint el decímetre cúbic amb un brick de litre comença l'aventura. Entre tots els alumnes del centre comencen a recollir els briks necessaris per aconseguir tenir un volum equivalent al metre cúbic. El big-brick
L'activitat va tenir tan bona acollida al centre que, un any més tard, fan una proposta relacionada amb l'anterior:
Com és de petit un centímetre cúbic? Ara es tracta de fer mini-brikcs. Amb 1000 milibricks faran un brick "normal" d'un decímetre cúbic. Se les pensen totes!
Ja hem vist que la mesura ja no es treballa només al llibre i fent escaletes de canvis d'unitats, afegint o traient zeros i fent córrer la coma. Hem de ser competents per mesurar i per fer estimacions de mesures, de longituds, superfícies i volums. I mesures de temps, de capacitat, i de pes. Queden encara molts vídeoMats per fer. Us hi animeu?