El 14 de gener de 1898 moria a Surrey el matemàtic Charles Lutwidge Dogson, conegut en el món de la literatura com a Lewis Carroll. Va ser l’autor de les conegudes aventures d’Alícia (Alícia al país de les meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va torbar a l’altra banda). Com a matemàtic va escriure obres sobre àlgebra, geometria i lògica, però, a més de les seves obres literàries, les que més han perdurat són les que es dedicaven a la recreació matemàtica. Havia nascut el 27 de gener de 1832 a Daresbury, en Cheshire.
Un exemple poden ser les frases no commutatives:
” Doncs, aleshores hauries de dir el que penses" va continuar la Llebre de Març. "Ja ho faig" va replicar l'Alícia al moment. "Almenys... Almenys penso el que diré, que vol dir el mateix, ¿no?". "De cap manera" va dir el Barreter. "Amb el mateix argument podries dir que 'Veig el que menjo' és el mateix que dir 'Menjo el que veig'!". “I seria el mateix dir”, va afegir la Llebre de Març,“'m'agrada el que tinc' que 'tinc el que m'agrada!'”. “I seria el mateix dir” va afegir el Liró, que semblava parlar enmig dels seus somnis "'respiro quan dormo' que 'dormo quan respiro!'".
La conversa amb el Gat de Chesire:
“- Gatet de Cheshire - va començar Alícia tímidament, ja que no estava del tot segura de si li agradaria aquest tractament: però el Gat no va fer més que eixamplar el seu somriure, de manera que Alícia va decidir que sí li agradava-. Gatet de Cheshire, podries dir-me, si us plau, quin camí haig de seguir per sortir d'aquí?
- Això depèn en gran part del lloc on vulguis arribar - va dir el Gat.
- No m'importa molt el lloc ... - Va dir Alícia.
- Llavors tampoc importa molt el camí que prenguis - va dir el Gat.
- ... sempre que arribi a algun lloc - va afegir Alícia com a explicació.
- Oh, sempre arribaràs a algun lloc - va assegurar el Gat-, si camines prou!”
O aquest fragment del llibre Sylvie and Bruno Concluded on hi ha un diàleg en el que s’explica que uns cartògrafs, per millorar la qualitat dels seus treballs, van començar a augmentar l’escala dels seus mapes: un metre per cada quilòmetre, després cent metres...
“- I llavors se’ns va acudir una idea realment genial! Farem un mapa del país a l’escala d’un quilòmetre per cada quilòmetre.
- I l’han fent servir molt? –vaig demanar?
- No l’hem desplegat mai –va dir Mein Herr- Els grangers s’hi van oposar. Van dir que un mapa com aquest cobriria tota la regió i impediria que passés la llum del sol! Així que ara utilitzem el propi país com a mapa de sí mateix, i els puc assegurar que gairebé no es nota la diferència”.