Els arbres i el bosc
Tots hem comptat alguna vegada els anells de creixement d'un arbre per determinar l’edat d’una soca… però i si volem esbrinar l’edat d’un arbre sense tallar-lo?
Al vídeoMAT Quants anys tenen els arbres del nostre bosc? de l’Escola de Lladurs, a Lleida, aprendrem a calcular l’edat d’un arbre.
Els nens i nenes de l’escola han anat a observar el bosc i han imaginat i dibuixat l’aparell que podria servir per datar-los. Després han investigat sobre els anells dels arbres i la seva edat, han conegut la barrina de Pressler, han fet experiències per entendre com “creix” un cilindre d’anelles concèntriques fent servir models a l’aula i han determinat el factor de creixement anual dels pins del seu bosc.
La temàtica d’aquest vídeoMAT ens ha convidat a conèixer una ciència ben curiosa: la dendrocronologia, que, com el seu nom indica, és la ciència (logia) que estudia el temps (cronos) dels arbres (dendros).
La tija de totes les plantes sempre presenta un creixement primari, en altura o longitud. En canvi, només en algunes plantes es dóna un creixement secundari o en gruix. Així distingim entre les plantes de tiges herbàcies (només tenen creixement primari) i llenyoses, que tenen creixement primari i secundari.
Però encara hi ha més distincions. Algunes plantes com les palmeres no tenen anells de creixement perquè els vasos llenyosos creixen al tronc de manera desordenada. Són les plantes monocotiledònies. En canvi, les dicotiledònies, tenen un creixement secundari en forma d’anells.
L’estudi d’aquests anells dóna molt de joc.
Al bloc fractal de l’ARA-Ciència, en Pere Brunet ens ho explica:
“ La majoria d’arbres formen un nou anell de creixement cada any. El gruix d’aquest anell depèn de la temperatura i humitat durant l’any en qüestió, perquè els arbres creixen millor i de manera més perllongada els anys de clima benigne i humitat adequada. En canvi, a les èpoques de sequera creixen menys i fan anells més prims. D’altra banda, els arbres propers i de la mateixa zona viuen condicions climàtiques similars i per tant produeixen patrons semblants de creixement dels seus anells, tot i que cada arbre té la seva individualitat i el seu propi model de creixement. Per exemple, tendeixen a créixer menys a mesura que es fan vells de manera que els anells centrals són més separats que els exteriors, com podeu veure a la imatge.”
Però, com heu vist al principi, a l’escola de Lladurs volen saber quina edat tenen els arbres del seu bosc i no poden tallar-los per comptar anells. Per això fan servir un altre mètode: aprenen a calcular-la a partir de la seva circumferència. Per això fan servir la mitjana del factor de creixement d’un arbre.
Si ja heu vist el vídeo us animem a que feu un cop d'ull a aquesta aplicació del Projecte EDIR, de Bosques sin Fronteras que es dedica a l'estudi per a la identificació, conservació, datació i posada en valor dels arbres centenaris i monumentals de la comunitat de Castilla i León.
A l'aplicació podeu entrar el perímetre del vostre arbre, seleccionar si es tracta d'un roure, un castanyer, un pi... i us donarà la seva edat aproximada. A més es complementa amb un gràfic que marca els punts calculats i la funció que millor s'ajusta al conjunt de dades.
Així se'ns fa més senzill i ràpid estudiar les edats dels arbres i dels boscos que tenim a prop de l'escola.
Ens podem fer altres preguntes. Si voleu conèixer l'alçada dels arbres potser coneixeu mètodes indirectes que habitualment fem servir a l'aula quan estudiem proporcionalitat, resolució de triangles o trigonometria. Però les mestres de l'Escola Montseny de Barcelona ens diuen que hi ha un mètode específic que fan servir per fer medicions els forestals utilitzant el regle de Christen, com un dels aparells que tenen en préstec a l'escola de natura del Bosc de Can Turull a una de les seves activitats autoguiades. El funcionament del regle de Christen el podeu trobar en aquest vídeo. Podem descarregar una plantilla per fabricar-nos-en un.
Un altre vídeo ens explica com mesurar amb l'Hipsòmetre Blume Leiss. Hi ha un seguit d'eines específiques que es fan servir per fer mesures forestals (a part de les que hem vist, densitat d'arbres i altres) que poden ser analitzades des del punt de vista de la proporcionalitat. Matemàtiques en context, sense cap dubte.
A l’Escola Dones d’aigua de Sant Iscle de Vallalta estan envoltats de boscos, i han conegut l’amenaça del Tomicu, un escarabat perforador que generalment afecta als pins afeblits per diferents raons (sequera, altres plagues i malures,...).
Al consell comarcal del Maresme han publicat un díptic que explica bé el procés que segueixen: entre abril i setembre estan a l’interior dels branquillons de les capçades dels pins (es característic observar branquillons caiguts al sòl amb forats al seu interior). Entre setembre i octubre surten dels branquillons i perforen la fusta, on fan la posta (en aquesta època, es poden apreciar petits forats amb reïna al tronc i branques de més de 7,5 cm de diàmetre). Entre octubre i finals de febrer és quan les larves fan unes galeries subcorticals que poden arribar a interrompre totalment la circulació de la saba, provocant la mort de l’arbre. Al mes de març, els adults comencen a emergir i van a la capçada, on s’alimenten de l’interior dels branquillons.
La plaga es va estendre força i van fer arribar a la població mesures de control i de prevenció. I a l’aula van aprofitar per fer servir eines digitals com google Earth per determinar la regió afectada al voltant de l’escola i a altres pinedes que els nens i nenes coneixien bé. Un vídeo ben interessant.
I malgrat ser un escarabat ben empipador, ens ha agradat sentir-los dir: “Gràcies al Tomicu hem après a calcular perímetres i grans superfícies”.
És molt encertat l'ús que fan de google Earth, i d'altres eines com el mymaps, que medeix directament superfícies i contorns de les zones marcades. Podríem mesurar perímetres i àrees d'una zona del nostre municipi, comparar amb la superfície que ocupa el pati de l'escola, treballar escales… un camp de treball que es pot abordar a diferents edats, amb més o menys aprofundiment.
A l'ARC hi ha activitats relacionades amb els arbres i el bosc. Per exemple "Els arbres de Les Corts i més " en que fan l'estudi dels arbres propers al seu centre. O "Matemàtiques al jardí vertical" en que fan mesures de superfície a més petita escala.
Per arrodonir el tema us portem un altre vídeo de l’escola de Lladurs, presentat l’any 2014. Es poden comptar les fulles d’un arbre?
Si, és clar… si l'arbre és petit… Però ells volen comptar les fulles d'una morera immensa que tenen al pati. La capçada fa més de 10 metres de diàmetre!
I apliquen un mètode ben curiós:
No compten les fulles de l'arbre directament. Tampoc fan un càlcul del volum i una proporció… Esperen pacientment a que les fulles vagin caient.
No les compten totes, perquè creiem que ja sospiten que no acabaríen la feina. Compten les que cauen dins una caixa. Cada dia unes quantes. Cada dia a un lloc diferent, per tal de compensar errors. Brillant! I llavors fan ús de la gran eina: la matemàtica.
No us el perdeu. El resultat us sorprendrà!!
Però encara hi ha molts interrogants al voltant des arbres.
Un article del blog de ciència Fractal de l’ara-ciència ens parla de la direcció de creixement de les branques dels arbres. Qui s’atreveix a entomar el repte?