Metre Cúbic

Aquest material ens permet veure les dimensions que té un cub d'aresta un metre i, per tant, quines dimensions té 1 m³. Aquesta imatge ens pot ajudar a estimar volums més grans.

Tenir-lo muntat a l'aula en algun lloc visible i omplir-lo de manera que puguem comptar o estimar el nombre de vegades que un objecte concret hi pot cabre a dins, ens fa treballar la mesura de forma més visual. Per exemple, quants brics hi cabrien? 

A la vegada, ens convida a utilitzar diferents materials per poder construir poliedres de diferents mides: Quan més grans siguin, més espectaculars seran els poliedres. Per exemple, podem construir poliedres amb escuradents i  plastilina, però també amb arestes de bric o amb tubs d'aigua de 1 m de llargada i trossos de mànega d'aigua units amb cargols i femelles. Podeu veure el detall de la construcció d'un icosaedre aquí. 

Un cop construït el m³ a l'aula o al vestíbul del centre ens podem fer una sèrie de preguntes que podem anar contestant a l'aula:

• Pots construir un quadrat de dos metres quadrats de superfície?

• Quina superfície té la teva habitació? Quina és la superfície d'un llit "individual"? Quina és la superfície de l’aula?

• Quantes persones caben en un metre quadrat? Quantes persones creus que hi ha en una manifestació per m²? A partir d'aquesta pregunta ens podem plantejar la següent: Com ho faries per comptar les persones que hi ha en una manifestació? En aquest sentit podeu complementar aquesta activitat amb l'entrada Comptem Manifestants de la campanya "Matemàtiques per a emportar".

Es poden plantejar altres reptes:

• Construeix al terra dos polígons que tinguin el mateix perímetre però àrea diferent.

• Construeix al terra dos polígons que tinguin la mateixa àrea però perímetre diferent.

• Si multipliquem els costats d'una polígon per un factor k, quin és el perímetre del nou polígon? I l'àrea? De forma anàloga, que passarà amb el volum d'un poliedre si multipliquem es seus costats per un factor k?

Com es mesura la pluja?

Volem saber com mesurar la pluja que cau. Per esbrinar-ho, construïm un m² a terra, agafem un litre d'aigua, el tirem a terra de l'aula i mirem a veure si arriba a omplir el m², quin és el gruix de l'aigua o quin hauria de ser per omplir-lo completament? 

D'aquesta manera treballem com s'esferifica l'aigua, a partir de les forces d'atracció i d'adhesió molecular de l'aigua, de quina manera les gotes s'esferifiquen, depenent de l'entorn, ... amb tots aquests elements es pot valorar de construir el m² a l'aula amb cinta de color a terra o amb el mateix m³, o fins i tot, es pot sortir al pati a fer l'activitat si tenim un lloc en que el terra no sigui gaire porós.

Això ens pot servir d'introducció a estudiar la quantitat de pluja que ha caigut en algun temporal que hem viscut en els darrers dies i treballem el concepte de litres per m² (l/m²). A partir de la construcció del m³, ens podem fer una idea de l'aigua que ha caigut en un m² o estudiar l'alçada que s'hauria omplert el m³, etc ... 

El següent vídeo del programa quèquicom de TV3 ens introdueix una nova idea per poder mesurar els litres per m², sense necessitat de fer servir el m³: