El programa PCMAT (Pensament Computacional per a la millora de la competència matemàtica) és una iniciativa del Departament d’Educació i Formació Professional que té com a objectiu millorar l’aprenentatge de les matemàtiques de l’alumnat de 5è i 6è de primària a través del pensament computacional, la programació i la robòtica educativa. El programa promou el desenvolupament de la competència matemàtica de l'alumnat mitjançant activitats matemàtiques que es poden dur a terme tant amb dispositius digitals com sense.
El programa ofereix als centres participants acompanyament i assessorament d’una persona mentora, que col·labora amb el professorat en el disseny i la implementació de propostes didàctiques a l’aula. Però, més enllà dels centres que hi participen, el valor afegit és que posa a disposició dels centres materials i recursos educatius, orientacions metodològiques i formació per incorporar el pensament computacional a l’ensenyament de les matemàtiques.
0. Coneixements previs dels estudiants
Les propostes parteixen d’una anàlisi inicial dels coneixements i habilitats que els alumnes ja tenen adquirits. Per exemple, es tenen en compte les competències numèriques, l'experiència en resolució de problemes i l'alfabetització digital bàsica, entre altres.
1. Contextualització i plantejament del repte
Cada proposta arrenca amb una situació significativa i propera a la realitat de l’alumnat, a través de contextos rellevants, una pregunta o repte clar i connexions explícites amb continguts matemàtics.
2. Procés de resolució guiat
La resolució dels reptes es planteja en un procés estructurat per fases, que poden aparèixer de forma flexible: fase de comprensió, fase de descomposició, fase d'abstracció i fase algorísmica.
3. Implementació
Pot adoptar dues formes complementàries: la versió manipulativa, sense ús d'ordinador, i la versió digital amb l'ús d'entorns de programació visual.
4. Reflexió, comunicació i avaluació
Aquesta fase final promou el pensament crític sobre el procés i els resultats a través de l'autoavaluació, la comunicació dels resultats i la tranferència a nous contextos.
5. Extensió o reptes addicionals
Finalment, les propostes poden incloure opcions per aprofundir o ampliar, ja sigui amb variants més complexes del problema original o bé d'optimització de la solució trobada.
Presenta també una proposta de metodologia d'aula-taller, proposada amb plantejaments molt similars per Puig Adam (1958) i Polya (1967). S'estructura en les etapes següents:
A. Una introducció al tema i als objectius.
B. Presentar les situacions a estudiar i treballar.
C. Treball individual o en petit grup.
D. Discussió i contrast en gran grup.
E. Si s'escau, realització d'altres activitats relacionades.
En les orientacions generals del programa s'expliciten aspectes didàctics rellevants com ara els sentits i sabers matemàtics prioritaris que s'hi treballen, així com recursos pedagògics tant de matemàtiques com de pensament computacional i programació.
Cal destacar el guió de la proposta, que constitueix una guia ben completa que ens dona les pautes de tot allò que cal tenir en compte a l'hora de dur-la a terme: la finalitat, la descripció i el recorregut de la proposta, les claus pedagògiques i quin és el paper del docent. També inclou propostes d'observació i avaluació al llarg de la proposta i identifica els errors i dificultats habituals que es troben els alumnes, a més de la concreció curricular i pautes per adaptar la proposta als diferents nivells de l'aula.
Per últim, en alguns casos trobarem una guia d'implementació en format infografia que recull els aspectes essencials de la proposta.