El mestre/a ha de fer possible que s’adquireixi el coneixement de manera integrada més que no pas fragmentada. La majoria dels conceptes estan connectats amb altres, tant dintre del mateix sentit com amb altres sentits. 

Conèixer aquestes relacions proporciona un saber més profund i aplicable. És important que es tingui consciència que els aprenentatges adquirits són útils i són font de nous sabers. Els alumnes han de veure que les matemàtiques són quelcom més que un seguit de temes aïllats i que les poden usar en multitud d’ocasions en els contextos més diversos.

Connectar coneixements és imprescindible per aprendre i cal planificar ocasions de fer-ho en situacions diverses. Cal tenir en compte que en connectar continguts, se n’augmenta la presència i també es mostren en situacions en les què en ressalten aspectes diferents i diversitat d’aplicacions. En connectar idees el coneixement augmenta en complexitat.

Moltes vegades l’expressió (representació) triada es canvia per una altra i, aleshores, es desencadena una connexió entre les dues expressions.

Quan s’experimenta per donar resposta a una pregunta, els exemples o contraexemples trobats presenten propietats similars del que es dedueix una connexió entre ells. Ara bé, la connexió pot dependre de la representació triada. En l’exemple d) alguns alumnes van concloure que no era cert que en restar números grans donés un número gran i ho van fer mitjançant restes equivalents ( 5-3=2… 1005-1003=2 !!!), en canvi, els que varen triar la representació dels nombres sobre la recta varen arribar a la conclusió que el resultat de la resta depenia de la distància entre els dos nombres. Connectar aquestes dues condicions és una connexió d’alt valor i pot portar a trobar raons del perquè.