VILARDAGA, MARTA
Bibliografia
Poesia.
Una cadira en la boira, Edicions 96, 2022
Antologia poètica
Dins del llibre Una cadira en la boira:
Araboga
Vam seguir caminant
malgrat els núvols,
la pluja i el torb.
S’aclucaven els mapes
en un oratge rúfol
de fonda araboga,
a la intempèrie
fugien espantats
eugues i pastors.
Vam errar el camí,
una i una altra vegada.
No vam fer cas dels senyals
ni vam pujar al remuntador.
Adolorits, orats i cansats,
vam arribar sense destí.
Perdonem el llampec i el tro,
tota tempesta té una fi.
ɣ
Cuques de llum
A les amigues Cristina i Núria
Unides envoltem el foc que s’enfila
per la xemeneia ferma i calda,
xarbotem oceans i continents,
destapem vi i foscor,
peixem el cosmos del verger,
arrepleguem pomes, nous, ametlles,
fruits oblidats a fagedes i bufadors.
A l’ombriu d’una pollancreda,
estenem les estovalles amb ulls fulgents.
Ja abandonàrem erms, fullaraca,
tombàrem i llauràrem el soler.
Solcs i capitombes per entaular aranyons i mores,
banquet serè, cruïlla de nits fidels
enllumenada de lluernes.
ɣ
Llavis de rom
A Josep
Gallarets bressolats pel vent
roig roent a l’horabaixa
llavis de rom rasants
perfilen una deu de llum
envolen salts amb ales.
Una mirada més
i esdevinc transparència de lli
poncella que corre
en un mar de boira
deserta a trobar-te.
Poemes seus dins del projecte
Trencall de casa
RESPIRES de bon matí l’aire geliu,
el paisatge s'acima blanc i rigorós,
dels masos pengen llargaruts canelobres.
Cap al cau, esporuguida, cuita el pas
la guilla, esquiva uralites, una sitja, teules,
pals elèctrics esllavissats pel vent del nord.
Violacis, grocs i rojos pensaments
fan nítid com sempre el trencall de casa,
dels brancals sobresurten amb vistes
al mall, envigoreixen la lluïssor
dels cels d'hivern, el silenci rere el vidre,
la fermesa de taules i bancs de pedra.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Delit
Mosseguem magranes
alcem fruiters d’estels
encenalls de dits i tintes
fan foguera d’arrels.
Finestral de conquilles
una tela de pells
tènues ombres salines
engrunen temps i pinzells.
S’entelen fosca i nit
de rou degoten els llavis
s’embeu de set el llit.
Cossos de perfil trencadís
recargolant-se amb delit
fulles dins un ambre fonedís.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
És temps
És temps de rompre argolles,
desfer cops, ferides,
veus esgarrifoses i covardes,
plor i dolor reclosos a una casa.
Alada, el garbí t’empenta i encoratja
a caminar lluny de les mans de ferro.
Viu cerclada d’atzurs, de rajos fulgurants
que tramuntin foscúries i esbalmin muralles.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]