Estimat desconegut

A LA fi va acabar aquest llarg i frívol camí

tan ple d'esgotadores adversitats.

El fred torb d'eixa implacable muntanya nevada

ha deixat de silenciar els meus crits i els meus plors,

ha deixat de convertir els laments de la meua ànima

en afilades estalactites penjant de les meues pestanyes.

Al final d'aquest llarg i frívol camí

tan ple d'esgotadores adversitats

puc veure una entrada de dues portes

que m'acull amb una suau i agradable calor

i m'espera al costat d'una dolça tassa de xocolate.

Ara que tanque els ulls puc dir:

«Oh, mon estimat desconegut,

el foc d'aquests sentiments va fondre al cruel hivern

i ara aquest niu construït amb trossos d'amor

és la casa i la llar dels meus somnis i il·lusions».

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Ulls blaus...]

Ulls blaus, bells com el vidre.

Ales blanques, pures com la neu.

Eixe àngel va descendir dels núvols,

il·luminant la meua vida com el Sol.

Junts vam crear un Paradís,

gran enveja dels habitants del Cel.

Ulls rojos, injectats en sang.

Ales negres, brutes pels pecats.

Eixe dimoni disfressat d'àngel

ha tallat les meues pures ales blanques.

El nostre fals Paradís, en flames.

Foc ardent que podrà consumir-me,

aquest incendi ha esdevingut Infern.

Atrapada, espantada, sola...

Algú pot sentir-me?

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]