La casa del poema

LA casa del poema no té pany,

ni portes, ni finestres, ni cortines,

només vitralls.

  Escolta tots i totes,

i sempre sap com conhortar-te,

car coneix les paraules vertaderes

que el convenen després d’una derrota.

I també t’acompanya ben cofoi

si has trobat per fi la joia.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

(Massa d'hora)

HE trobat el teu cotxe encara en ús

en un carrer del nostre poble.

Si en fa, d’anys, que l’arrambares

i ja tresques sol pel teu sender!

(On ets? No sé pas on he d’acudir,

què imaginar, com repensar-te

per fer fora retrats i talismans,

i saber com et van les coses ara.)

L’he vist sense tu dins el cotxe,

i en altres mans, a les envistes

d’altres projectes i troballes.

Sí, de vegades massa d’hora,

hi ha algú que espera el torn

d’ocupar el lloc que hi deixem.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Violència de gènere

MENTRE ignorava l’ala,

Adam només vivia.

Ara, massa sovint,

s’esgota en la cruïlla.

I Eva li fuig sense esma,

amb la sina ferida.

De ningú a la plaça,

tampoc de cap veïna,

se sent un plor,

un clam que maleïsca

la garra d’unes lleis,

la farsa que assassina.

Haver de remuntar el vol,

salvar el laberint de cada dia.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]