[Vens al castell...]

VENS al castell i al cel cau la nit,

ja que al vespre hem de reposar.

És on a la foscor trobes el llit.

És això...i tots en diem... la llar.

Veus el misteri que s'escampa com una llavor

del mot que cerca el seu estimat redós

i s'obrin les finestres repletes de camps de flors

i les tiges regalimen versos sadolls d'amor.

Ressonen les síl·labes de melodies vibrants de clam

mentre el cal·ligrama crepita

com una albada tardoral.

Creix el silenci i aquest és el seu cant

que per sempre ens poguem retrobar

a la casa de la paraula i la pau.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]