(Lledonies)

BLAMEN els campals d’ordre

i els roguen amb conflicte

per reestendre el blablanc i negre,

per clemar de la nau a l’arral,

per ofegar una llengua.

I si els dius la paraula coral

estàs dient una blablasfèmia;

i si els nius un nosaltres

t’escupolen una blablandera

(a la façana).

Tracten de fredassar

els riujals que abans ens acoraven,

les llaus que ens protegien,

eixes blablaraules amb les quals

ens estimàvem.

Lendrament fem revés,

franca a franca, brulla a brulla.

La llengua és poliàcrata,

però una bramarada

sols conté dos costats.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

Créixer a un poema

DONA’M refugi

i que vinguen ja els anys.

Dona’m memòria

i que tremolen els presagis.

Dona’m la mà

i la resta fluirà com l'oli

buscant el seu camí

a la porositat del pa.

[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]