La ciutat dels arbres

LA meua ciutat és un camí entre els arbres.

Els amors passatgers són fets de fulla aspra.

Mes la nit els arrecera i els amalgama.

Deixant en mi la resta del temps. Un temps

que fuig, com sempre, quan era el meu.

Igualment marxaré jo d'aquí, cercant

camins que són altres, com altres trajectes

del jo, distintes xarxes. Aconseguint

de fer de nou per mi aquest paisatge obtús.

Pi sense pinyó, baladre, taronger. Les fulles

mortes són les paraules al vent, els colps

que la llum esdevé terra polsegosa, mots

escollits a l'atzar. Aquesta veu em fa sentir

una altra. Una altra només en mi. Crostra aspra

d'un paisatge que m'ha nodrit. Només el sol

que em banya. Allà lluny, m'espera el laberint.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]