AZNAR, JOSEP ANTONI
Bibliografia
PRÒXIMAMENT.
Antologia poètica
Hivern
És hivern i és de nit.
Els estels i la lluna es deixen veure
al firmament, argentant la mar.
Encara que, segons quins moments,
aquesta és com si no existira,
embeguda per la foscor que produeixen
alguns núvols. Fa gelor. La rosada ens amera
caent-nos al damunt amb llibertat
i lleugeresa. Alena un vent allevantat,
humit. La platja està solitària, desolada.
En la llunyania entrelluque els llums
de l'illa de Tabarca i els d'un gran paquebot
que navega calmós. La remor constant
de les ones i els xiuxiueigs del vent
sonen com si fossen orquestralment interpretats.
Fa uns dies va haver una llevantada forta:
el vent bufava i rebufava. Els inofensius grànuls
de sorra s'havien convertit en milions
de diminuts bel·licosos projectils. La mar tronava
i es menjava la platja amb unes ones ciclòniques.
Sentia a March, Ausiàs, dient això de
"bullirà la mar com la cassola al forn".
L'escuma blanca imitava les dents
d'un tauró, s'esfilagarsava i s'estenia
pertot arreu. Però ara no. Ara només fa fred,
encara que vaig ben abrigat.
Una estela flamígera, provocada al caure
una engruna de pols còsmic, ratlla
l'obscuritat de l'espai durant uns segons.
Cal demanar un desig: estar sempre com ara.
Poemes seus dins del projecte
Poema
UNA ventada d’aire fresc
porta els pardalets
I l’amo s’arrima amb els diners
a portar alegria a la gent.
L’alegria és necessària
per a viure i sentir
la màgia del dia a dia,
qui no ens la furtaria!
I volia dir-te de besar-te,
mira quina ximpleria!
I volia dir-te que t’estime,
mira quina ximpleria!
I veig passar les nits clares
per la finestra de ca ta tia
on m’arrecere sovint quan em tires
de ta casa i de ta vida.
Mentrestant, una cançó cante
amb guitarra, acordió i pianola
que vol ser per a tu ofrena
i d’aquest poema, cloenda.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
[Aquell lloc on...]
AQUELL lloc on tu i jo som nosaltres
on la vida passa sense presses
on s’estimen els signes i les lletres,
els accents, les admiracions, la prosòdia.
I vosaltres sabeu que us estime
oh, paraules!, des de la infantesa,
en aquest creuer on naveguem a la deriva
sense rumb, sense encert, sense port.
Aquell lloc, beneïdes paraules,
on sou l’única i escassa companyia
d’un vell que escriu poemes d’amor
mentre es baralla amb la solitud i el silenci.
L’amor que tot ho pot, que tot
ho marca i escriu, que tot justifica,
fins i tot les absències, la negació...
mentre escoltem música de jazz
i s’esvaneix la nit i la matinada
per les escletxes d’un paper blanquinós
tacat de mots que no poden ser dits.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
[Com el cant dels ocells...]
COM el cant dels ocells nodreix la flor,
ara a migdia, a la mitja vesprada,
a mitja nit, dic també de matinada,
i quan llueix el sol i parla el cor.
Com un poema és la meua amada
vestida de roig com un robí d’or
per un secret d’un que fou trobador
sense saber-se per l’estima envoltada.
Vola gavina, vola rossinyol, vola...
dus-li la veu, fugisser rodamon,
conta-li que mai ja no estarà sola.
Vola i dis-li que el meu cor tot udola
que no l’oblide, que l’estime encara
que en recordar-la, ma ànima bé tremola.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]