La casa del poeta

MENTRE remena la sopa de lletres, la cuina sembla que minva.

Surt a la terrassa i les paraules jeuen a les gandules,

ha d’apartar-les de pressa abans que el sol les fongui.

Quan entra al menjador hi ha un guirigall que no entén:

mots darrera els quadres, lletres penjant del llum,

asteriscs fent-se petons al sofà, interrogants i cometes volen saltar pel balcó,

costa que li costa moltes voltes.

Se'n va de cap a la dutxa per aclarir les idees.

Lletres esclafades marxen per l’aigüera,

i moltes voltes li costarà.

Mira a sota del llit per si troba algun record, algun pensament,

només hi ha una capsa de sabates.

Pensa que no ho aconseguirà

cada cop li és més difícil escriure,

però, això que més li costa

és el que li ensenyarà

que ha de mirar dintre seu, obrir-se de bat a bat

i bolcar sobre el paper allò que sent.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]