PENYA, VICENT
Bibliografia
Poesia.
Retorn de res. Puçol: Quaderns de Rafalell, 1996.
Desig de terra. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Sense un punt de record. Sagunt: Fundació Bancaixa, 1998.
De la casa estant. Nules: Ajuntament de Nules, 1999.
El joc. València: Brosquil, 2002.
El buit. València: Brosquil, 2006.
Homèrides. Alzira: Bromera, 2009.
Llibre de les enrònies. Alzira: Bromera, 2011.
Triadisses. Antologia poètica 1998-2012. València: Denes, 2013.
L’efímer i l’etern. Benicarló: Onada, 2018.
Pluja de cançons. Piles: Edicions del Sud, 2022.
Poemes seus dins del projecte
Flor de tendresa
CALMA i serenitat quan ella era a la llar.
I un sentiment de buit quan ara ja no hi és.
Tant havia viscut, que no eixia al carrer
per adquirir la força que li oferia un àmbit
de gestes quotidianes i de factibles lluites,
sinó que romania closa en el propi setge
com un gos arrupit o un mol·lusc sense closca.
Tancà totes les portes i, bo i fent-se un bolic,
es retirà capbaixa a les estances fosques
del dubte i la incertesa. I va ser aleshores
que va fer un somriure, aclucà les parpelles
i s’adormí per sempre. Adeu, flor de tendresa,
aquestes ratlles són un breu testimoniatge
del meu record de tu i de la meua estima.
Calma i serenitat quan ella era a la llar.
I un sentiment de buit quan ara ja no hi és.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Otto
ENS has canviat la vida per complet.
La llum, l’has dut a la nostra existència.
No se sap quin deu ser el teu secret
per rellevar, per fi, tan llarga absència.
Revolucions, en joc, com un coet,
sempre que vens fent acte de presència.
Vas arribar de sobte, tot inquiet,
i ens ha marcat a foc la teua ardència.
Ara, després d’un temps d’aquesta empenta
considerem els béns que hem gaudit junts.
Un paradís de goig que es realimenta.
Han resultat moments i jorns fecunds
d’uns dies plens de vida colpulenta.
Com un cicló, com l’esfera d’uns punts.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
No entens
NO entens un borrall el perquè de la injustícia,
si és que hi ha injustícia que puga ser entesa.
Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.
Tic, tac, acosta’t al meu costat.
A tot estirar, en pots traure un breu judici
de les nefastes i absurdes conseqüències.
Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.
Tic, tac, acosta’t al meu costat.
No entens un borrall el perquè de la ignorància,
si és que hi ha ignorància que puga ser entesa.
Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.
Tic, tac, acosta’t al meu costat.
T’infravaloren com a persona, amb minses
possibilitats de fer valer el que, de fet, vals.
Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.
Tic, tac, acosta’t al meu costat.
I tu, dona rebel, et negues a participar en l’engranatge,
i no acceptes prendre-hi part ni ser-ne còmplice.
Tic, tac, xiqueta, no et faré mal.
Tic, tac, acosta’t al meu costat.
No entens un borrall el perquè de la violència,
si és que hi ha violència que puga ser entesa.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]