Silencis de llum

TRIAR l’ombra d’un arbre en el desert,

o navegar per horitzons diàfans

és habitar el silenci nutrici

d’una casa de parets invisibles.

creixen en les obagues oblidades

enriquidores escales de llum,

guaites infiltrats en els racons foscos

que veuen l’esclat del camí confús.

talaies de silencis solitaris

des d’on albirar clares alberedes.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

indret inèdit

ASSAJA el capvespre la pell de l’aigua

i el sol s’abeura en l’horitzó marí,

anuncia el cel nu un calfred d’estrelles

i els boscos branden la humitat al vent.

se sent la fresca als passadissos d’herba

d’escarpats carrers i codis en rogle

i una remor persistent de boquera

retalla en la nit el quiet silenci.

planeta còmplice de volantins,

de jocs entremaliats de xiquets,

àgora de vells amarats de verd.

trobar un lloc on descartar l’atzar,

on omplir de ventura el full en blanc,

tastar el foc de les coses humils.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Ales negades

LA flor s’arrisca a les ratxes del vent

i tria el penya-segat de corona,

el lliri porta un huracà en la beina

que fa del camí un pedregar de monstres,

no amaga el mal darrere la màscara

i els pètals sagnen les plagues del món.

li alça murs contra la llum cada dia

i laberints d’ombres enverinades.

arribarà descalça en el viatge,

insatisfeta d’abraçar el buit

i amb ales de plom,

 negades al pou.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]