La casa del poeta

LA casa del poeta és buida ara:

fa dotze anys que en va marxar la vida.

Ell després ha viscut a les cabanes,

s'ha reclòs en campaments provisionals,

ha parat en hotels i en hospitals.

Dius que no s'apaga mai la flama de la llar,

però és mentida.

  Cap taula, cap plat

ni cap llit no són els seus.

Li demanes al poeta que parli

de ca seva, però ell ja no té llar

ni mai més no en tindrà.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

L'alosa

SENSE tu, jo ni puc ja respirar.

Em fa nosa el pes de la flassada

al matí. Perquè pari de somiar

ve l'alosa, amb la veu cantada a la boca.

Quan estic amb tu, ets com aquest sol

que m'entra per la finestra, escolant-se

per l'escletxa entre fustes velles, sol

i per sorpresa, com ho fa un lladre quan furta.

Amb una veta de llum em dibuixa

el pentagrama de la nostra vida

a la paret. I s'hi para l'alosa cantadora.

Sense tu, la pauta se'm desdibuixa

i emigra l'ocell lluny de nostra vida,

fins a la terra on no fa mai nosa, emmudida.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

Elegit del dolor

NO l’esperança,

tens la seguretat completa

que et salvaràs sempre

de la caiguda

en aquesta falsa felicitat,

perquè tornarà tot sol

sense buscar-lo,

sense haver-lo cridat,

ell tot sol,

tornarà el dolor

a l’elegit del dolor.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]