El poema és una casa

EL poema és una casa

en mig del poble

i al mig d’ella hi ha

una flor roja

una petita flor roja

i en una habitació

    també petita

hi viu una dona una dona trista

que plora i plora i plora

i veu baixar la marea baixa.

la casa tota és gris

però al mig hi és

una flor roja

una petita flor roja

i cap a ella la dona per fi

es llança per arrencar-la

i plantar-la a l’últim vers

de la casa que és també poema

poema ara de roja arrel i paret verda.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Sonet del no-sonet

QUIET, en silenci, amb la suau respiració

em dic: «noi, és que no en tens ni un, de sonet?»

i no, no en tinc ni mig, no en tinc ni un curtet.

d’ànims, gens; de plàstic, la imaginació.

que no en vull, fer dels versos numeració!

si no em fa goig la rima, menys el ritmet:

més val pardal en mà que trencar l’ouet.

ja hi ha prou de cançons, oi? REVELACIÓ!

quevedos, garcilasos, petrarques tots:

amb la ploma, amb la tinta a fer la mà!

deixeu-me a mi en repós, només amb els mots,

ací a casa, prop del pare i del germà.

lopes, góngoras, poetes del tot torts:

hui no toca, el sonet... ja veurem demà.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]

[No arranquis l'adéu...]

NO arranquis l'adéu

de tot allò que construïres.

Millor oblida-ho del tot.

No et capfiquis ni tan sols

en donar-li vàlua a un sol mot

d'un poema com aquest,

escrit per un home

que no sap una història de debò.

Construeix la teua ara, ací,

mà de dona i de marbre,

ma de dona i d'espiga,

sàpigues allunyar-te de l'espina

quan esta punxa a la palma

i recorda, mà de dona i marbre,

mà de dona i d'espiga,

que mai la mà d'un home deu fer ferida,

que mà d'home deu fer sempre arbre.

[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]