Tràiler

A L’úbula,

entre la voluntat i els mots

que s’han callat,

arrelen de vegades cossos estranys,

desitjos volàtils que ensopeguen

amb allò que encara no és:

la imatge recurrent

d’una casa aigües fora.

Com si comprimís amb una premsa

tot d'anhels borbollants

-la vida en desenvolupament-

i s'escolessin rajolins

d’allò que pugna per dir

soc,

s'omplen de fórmules els conductes vitals

i a la recambra s'ordenen

tensions a punt de percutir.

Algú pensa en algun lloc

allò de la calma

abans de la tempesta.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]