Sempre et pensava

SEMPRE et pensava

però eixa etapa ja està superada

aguarde que et vaja bé,

perquè jo millor sense tu estaré.

I no ho sé...

No puc saber-ho!

Tantes coses.

Una única certesa, solament,

i només amb això ja basta.

Sempre et pensava, saps tot això?

Ignorem, encara.

Sempre et pensava i sempre et pensava.

Et pensava sempre.

Ara?

Ara aguarde,

que et vaja bé

desig benaventurat per a tots dos

pregària que allibera

voluntat que descansa

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Per favor...]

—PER favor obri’m la porta

que vull entrar:

comprendre per fi

les línies tortes

dels versos més desitjats

[Silenciar les petjades

d’una memòria que mai descansa]

que vull sentir el que sents

que vull plorar el que plores

riure el que rius

sofrir el que cantes

gaudir de l’espelma que s’encén

sense saber ben bé quan s’apaga.

—No hi ha porta.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Mare, gràcies...]

MARE, gràcies per tot,

amb tu he tingut sort,

has estat ací sempre,

vull ser com tu de major.

Mai oblides, doncs,

la breu cançoneta:

gràcies, gràcies, gràcies...,

entonada pel meu cor.

Quan rebutges paraules

i en silenci prepares

el bressol d’un nou dia,

sàpies que de prop t’observe,

i em resultes tan honesta, mare,

com les coses senzilles de la vida.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]