[Per favor...]

—PER favor obri’m la porta

que vull entrar:

comprendre per fi

les línies tortes

dels versos més desitjats

[Silenciar les petjades

d’una memòria que mai descansa]

que vull sentir el que sents

que vull plorar el que plores

riure el que rius

sofrir el que cantes

gaudir de l’espelma que s’encén

sense saber ben bé quan s’apaga.

—No hi ha porta.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[Mare, gràcies...]

MARE, gràcies per tot,

amb tu he tingut sort,

has estat ací sempre,

vull ser com tu de major.

Mai oblides, doncs,

la breu cançoneta:

gràcies, gràcies, gràcies...,

entonada pel meu cor.

Quan rebutges paraules

i en silenci prepares

el bressol d’un nou dia,

sàpies que de prop t’observe,

i em resultes tan honesta, mare,

com les coses senzilles de la vida.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]