Si és que hi ha cases d'algú

David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles.

1Sa 23,14

No tens les claus de ta casa.

Al Tall

SOTA el full, l’orinal. Damunt el llit, els mots plegats. El llum al sostre.

Prostituïts, Acabats de parir, Tacats.

Els versos sobre el llençol. Impol·luts, sense estrenar.

Com una muda de diumenge. De festa gran. D’una llar sense carrer Ni veïnat.

La vida, a taula parada. La tristesa asfaltada Pel poeta. Sa casa llesta

I els convidats, que fan tard, Sense arribar a la festa.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Amor em mana

AMOR em mana i amor m’ordena l’ànima.

M’estampa al vidre, quan tu arribes a l’IES.

Ataque el tigre que espaordeix les ties.

Recordaràs la teua ama magnànima!

I mai sabràs al llarg de la setmana

A qui mirar, si totes som espies.

Reflex amarg de monges totes pies.

I cou l’abraç, fuet que ens agermana.

Que els ulls ferits de totes les harpies

Us entrelluquen com una zebra a ratlles;

En caure als dits, que totes som amigues.

Llevem les urpes als tigres com als batlles.

Mor, tigre o gat! (Que als nostres peus fan figues.)

En ser-nos grat, llepem-li les ferides.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]