[La llum d'aquella nit...]

La llum d’aquella nit il·luminava

la terra, que amb terra ofegava el plor,

es fonia l’estel del mal al cor

de la nit, que cap a la nit lliscava.

Cantaven els infants una tonada

humida de clarors sobre un dolç trot,

la treien a poalades d’un fosc clot

on la llum de la lluna era vessada.

- On és que tinc els ulls? es preguntava

l’infant, i amb el seu cant palpava el vent.

- A mi també m’ha caigut una dent.

Si escarbes amb les mans faràs un clot

i hi trobaràs els ulls o la mirada

plena de terra, o fang de terra i plor.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]