[Defenso el foc...]

DEFENSO el foc, no la seva circumstància

El dia comença bé: roig i blau.

Amb la boca oberta s'emboira el camí.

Quin preludi esbotza la promesa?

Cau com un hivern sense branques

a l'esquena nua que trepitges fins que cruix.

Tot el que és real és matèria i deixa la marca

greu, fonda, del llavi partit en dues parts.

Jo, que tant t'he desitjat, que em creia

hereu de la sorpresa, amb les mans

cremades prenc el que puc de les brases.

I què és rendir-se? L'aire se t'endú on vol.

T'afegeix a la pol·lució visible. M'envoltes.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]