Molsa, vora la llar

LA llera batega —el so de la ribera

s’esqueixa i embocalla, enfora

de la nit: densa papallona;

d’ales d’aigua i fragments

de gebre de lliri. abraça, batega

s’esqueixa, embolcallada enfora

d’una cançó plena de molsa

recobreix dits i llavis, membrana tendra—

m’embolcalla d’alè dolç i llavors

que germinen. asseguda a l’altra banda del riu,

vora el batec de la llera

el meu cos s’obre en veu, i creixen vora el lliri

el safrà lilós i les dàlies.

ressegueixen el camí fins a la llera: corrua d’infants

enllà, enfilant el camí: duen a les mans

ales intactes

de papallona.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

[T'inscrius sota la molsa...]

T’INSCRIUS sota la molsa i beses

una per una, totes les llavors de la terra.

Enyores lentament les brases i el cel

I sota els troncs batega l’escorça que parla:

“La mort és una de les amistats

més lleials.” I s’estén vora els troncs i veu

un camí enfilat, vora el dol de les ciutats

desfetes, murmurant

Si els sentiments son

l’agulla del temps

en ells hi ha que confiar,

i desconfiar...

Creixen les altres veus de la terra i responen

“Impossible, mai ho sabràs”

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]