[Hi naixia...]

HI naixia, com un gra de pebre,

un foc de flama lenta i despistada,

com si no volgués eixir-ne,

com si digués que li feia por.

D’allà el record de la finestra   escala

d’on venia el món i en fugia

i jo sota el llum estudiant-lo

perquè a-les-hores m’espantava

Quan hi retorno pels pares,

els racons em ploren i allavòrens

-som tan rancis amb les paraules-

em ve la flaire densa de la llar,

la de l'“ets d’on t’han criat, i

estimes qui et respecta”, i això

es porta endins, com un foc

encès, oitant, xicotet i encès.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]