Te duc amb mi

TE duc amb mi

des del principi,

com un llombrígol

—forat de vida.

Te sento a dins

com un metrònom,

allegro vivace,

allegretto, un pò.

Te vull ben viu, brusc,

que de dia em creixis

i de nit em minvis,

—lluna de neguits.

naixia, com un gra de pebre,

Que sàpiga poc de tu, res,

de tu i el teu cos.

Que hi càpiga tant, tot:

l’amor, la ràbia, el dol.

Perquè sense tu, COR MEU,

ni cos ni pau ni la mà

amb què escric aquest desert

compliria la paraula:

Passe el que passe, diguen el que diguen,

sempre estaré amb tu

i mai et deixaré a soles.

Una promesa és una promesa.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

[Hi naixia...]

HI naixia, com un gra de pebre,

un foc de flama lenta i despistada,

com si no volgués eixir-ne,

com si digués que li feia por.

D’allà el record de la finestra   escala

d’on venia el món i en fugia

i jo sota el llum estudiant-lo

perquè a-les-hores m’espantava

Quan hi retorno pels pares,

els racons em ploren i allavòrens

-som tan rancis amb les paraules-

em ve la flaire densa de la llar,

la de l'“ets d’on t’han criat, i

estimes qui et respecta”, i això

es porta endins, com un foc

encès, oitant, xicotet i encès.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]