Poemacasa

SILENCI, descans, il·lusió,

tu ets la meua llar

on discorre la felicitat,

perquè tu, poema,

eres la porta oberta del jardí,

la cuina al fons,

el llit per fer,

el sol del raig

en el sofà

quan és hivern

i dorm la gata.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]

Laura Alves da Silva

Però mai no pares de somiar,

Alves Da Silva, adormida o desperta,

asseguda o dempeus, somiar,

contra la nit, tombada ben alerta!

Somiar que plouen il·lusions,

que vola el frenesí per l’univers,

que entens la vida, les seus passions,

el somni de la pau sense guerrers.

Però que mai no pares ni t’atures,

Laura, lleona, que aquest sonet,

et puge clarament per les altures,

t’ensenye la finestra d’un coet,

com escapar de pous i sepultures,

a caminar pel fang amb el cap dret.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]