[Tornem als vius...]

TORNEM als vius i als morts,

a tot allò que fórem i que hui és

fang del meu adob,

món immaterial que guarde

en el camp llaurat de l’ànima.

Tornar,

als que esteu i als que no esteu,

tornar amb la mirada plena,

amb el somriure i la distància.

Casa del primer poema,

casa de l’amor més gran,

la de la porta oberta,

per on vaig eixir un dia

per a no anar-me’n mai.

[Dins del projecte del curs 2022-23, dedicat a la casa del poeta]

[Sovint, quan arriba...]

SOVINT, quan arriba la nit a la ciutat

recorde els besos sota les faroles,

no ho podré oblidar, els dos a soles,

gaudint en la més tendra intimitat.

No puc pensar en res, sols imaginar

la bellesa del teu cos, el teu amor

encenent de nou el meu en la foscor,

recitant sense pressa el verb amar.

Molt prompte tornaràs ja al meu costat,

dolça és esta espera en el saber

que esta fantasia és realitat,

que les hores s’omplin d’un intens voler,

que la teua promesa és veritat,

que el nostre futur creix fort i sincer.

[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]